Els resultats refermen el paper d’aquest enzim en l’evolució de l’Alzheimer i assenyalen la seva inhibició com a potencial estratègia terapèutica tant per aquesta patologia com per a d’altres amb neuroinflamació.
Els fàrmacs que es fan servir actualment per tractar l’Alzheimer tenen una eficàcia molt limitada i només en estadis lleus. En aquest estudi els investigadors han utilitzat un nou enfocament relacionat amb els processos inflamatoris que contribueixen a desencadenar aquesta malaltia i modular la seva patogènesi.
Pallàs ha explicat que és important ampliar la recerca en la teràpia cap a noves dianes farmacològiques, “preferentment relacionades amb les vies fisiopatològiques de la malaltia”. En aquest cas, els investigadors van dirigir el seu interès cap al sEH, perquè la seva inhibició havia mostrat efectes antiinflamatoris molt potents i que algun dels seus inhibidors estaven o havien estat en fases clíniques per al tractament de la hipertensió, de processos inflamatoris o del dolor neuropàtic.
L’enzim sEH està present en tot l’organisme i és relativament abundant en el cervell murí i humà. Fa que els àcids epoxieicosatrienoics (EET), que són molècules que redueixen la resposta inflamatòria en condicions patològiques com la hipertensió o la diabetis, perdin la seva activitat antiinflamatòria, i fins i tot provoquin la inflamació.
Així, els investigadors van analitzar els efectes de la inhibició del sEH en dos models animals de la malaltia d’Alzheimer, un considerat d’Alzheimer familiar i un segon lligat a la progressió de la malaltia amb l’edat avançada.
En la primera part del treball, es va mostrar que l’expressió d’aquest enzim està augmentada en els dos models animals i també en mostres cerebrals de pacients d’Alzheimer. “Aquesta troballa ens indica que el sEH està vinculat a la progressió de l’Alzheimer i fa que es pugui considerar com una nova diana farmacològica”, ha destacat la investigadora.
Un cop arribats a aquesta conclusió, els investigadors van procedir a validar-la utilitzant tres inhibidors del sEH estructuralment diferents, un del quals ha estat dissenyat i sintetitzat pel grup de Santiago Vázquez.
Els resultats van demostrar que tots els compostos usats, independentment de la seva estructura química, van ser capaços d’evitar el deteriorament cognitiu en els dos models animals.
Pallàs ha indicat que el tractament per via oral amb els fàrmacs va permetre evitar el deteriorament cognitiu i va reduir tots els marcadors de la malaltia, com l’acumulació de plaques amiloides o la fosforilació de tau. A més, es va demostrar que la inhibició del sEH reduïa la neuroinflamació, l’estrès del reticle endoplasmàtic i l’estrès oxidatiu.
Els investigadors han afegit que la nova estratègia pot tenir implicacions en el tractament d’altres patologies. Vázquez ha apuntat que aquesta podria ser una teràpia “adequada, eficaç i segura en patologies que cursin amb inflamació”.
L’investigador ha avançat que ja s’estan avaluant nous inhibidors del sEH patentats per la Universitat de Barcelona no només en models de la malaltia d’Alzheimer, sinó també en models de malalties amb un component inflamatori important, com la de Niemann-Pick de tipus C, en el dolor neuropàtic o en la pancreatitis aguda.
