El Tribunal Suprem ha acordat amnistiar Meritxell Serret, primera consellera del Govern de Carles Puigdemont i membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Aquesta decisió es produeix després que el Tribunal Constitucional (TC) resolgués sobre la constitucionalitat de la llei d'amnistia aprovada. En un comunicat oficial, ERC ha expressat la seva satisfacció per aquesta resolució, considerant que "avala l'estratègia sòlida seguida amb la llei d'amnistia".
Antecedents judicials i condemna al TSJC
A finals d’abril del 2023, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar a Serret una pena d’un any d’inhabilitació i una multa de 12.000 euros per la seva participació en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. La sentència recordava que l’exconsellera havia estat notificada fins a cinc vegades pel Tribunal Constitucional, que havia suspès diverses resolucions relacionades amb el procés independentista, incloent-hi el decret de convocatòria i les conegudes com a lleis de desconnexió.
Segons el TSJC, "l’acusada era perfecta coneixedora de la il·legalitat de totes les decisions notificades pel TC", però malgrat això va decidir ignorar-les conscientment sense intentar anul·lar les normes impugnades.
Llei d’amnistia i qüestió d’inconstitucionalitat
En revisar aquesta situació, el Suprem ha tingut en compte tant aquella sentència com el recurs presentat contra ella. El tribunal destaca que després que s’aprovés la llei orgànica 1/2024, el gener del 2025 es va suspendre temporalment la seva aplicació fins que el TC resolgués un recurs plantejat pel mateix TS sobre possibles inconstitucionalitats.
El TC va estimar parcialment aquest recurs referint-se especialment a l’article 1.1 de la norma, que estableix: "queden amnistiats tots els actes realitzats amb intenció de reivindicar, promoure o aconseguir la secessió o independència de Catalunya entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023".
No obstant això, va considerar inconstitucional deixar fora del benefici alguns policies processats per impedir l’1-O perquè són "perfectament equiparables als inclosos dins l’àmbit objectiu". Així i tot, atès que aquesta inconstitucionalitat resideix en allò que omet més que en allò establert explícitament, no va declarar nul·litat sinó que va interpretar que també cal aplicar l’amnistia als qui van actuar per oposar-se a aquest procés.
Aplicació concreta al cas Serret
Davant aquesta resolució definitiva del TC, el Suprem conclou ara que els fets atribuïts a Meritxell Serret —la seva participació en l’organització del referèndum— “no ofereixen dubte quant a la subsumpció” dins dels termes previstos per aquesta llei.
Així doncs, segons indica el tribunal: "Es compleix amb l'àmbit objectiu d'aplicació" i això "no contravé, segons ha establert el Tribunal Constitucional en els termes expressats, la Constitució espanyola".
Per tot plegat, el Suprem ha decidit declarar amnistiats “els actes pels quals ha resultat acusada la senyora Meritxell Serret i Aleu” i ha extingit qualsevol responsabilitat penal derivada.
Satisfacció política
En resposta a aquesta decisió judicial, ERC ha manifestat: "A partir de la contundent sentència del TJUE [Tribunal de Justícia de la Unió Europea], ja era inevitable que finalment el Tribunal Suprem fes allò que hauria hagut fer des del primer dia: aplicar la llei d’amnistia aprovada al Congrés dels Diputats".
A més han afegit: "Esperem que immediatament es faci extensible aquesta mesura a totes les causes pendents per tal de restaurar els drets polítics dels represaliats; perquè els exiliats puguin tornar; i perquè es pugui debatre políticament i democràticament sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya sense repressió".
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat