Un dels rostres més populars de la televisió catalana, Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974), torna a irrompre en les novetats literàries amb el llibre ‘La dona del segle’ (Columna). Si primer es va estrenar amb ‘La vall de la llum’ (Destino), un homenatge novel·lat a la vida del seu avi que li va valdre el Premi Pla, el periodista rescata ara la història de tres dones de la seva família per retratar l’evolució del feminisme al segle XX.
“Des del punt de vista de les dones hi ha una visió de la història gairebé nova. La seva experiència, sovint amagada i silenciada, ens ha fet perdre part de la història de les nostres famílies i m’ha semblat un viatge apassionant la redescoberta de la meva família a través dels seus ulls”, reflexiona a l’ACN.
Convençut que “cada família té un llibre” i amb l’objectiu de saldar un deute “gairebé moral” amb les dones de la seva família, Toni Cruanyes escull la seva besàvia, l’àvia i la tieta com a protagonistes del seu nou llibre. Tres noies joves nascudes els anys 1900, 1928 i 1954 que serveixen de pretext per endinsar-se en el paper femení del tombant de segle.
Malgrat portar les regnes de la casa i ser les autèntiques protagonistes de la vida familiar, el reconeixement públic de les dones ha passat sovint desapercebut. “Tot el que passava dins de casa és molt més difícil de documentar”, reconeix. En aquest sentit, el periodista defensa que es tracta d’una obra de no-ficció, “no és una novel·la malgrat que té forma de novel·la”.
Per Cruanyes, hi ha un “fil roig” que segueix una generació amb la següent i és la “revolta contra l’anterior”, de mares a filles i de sogres a joves, una circumstància que intenta retratar en el llibre. “Entre les dones de la meva família les relacions sempre van ser una bassa d’oli, totes es van estimar molt, però totes es van haver d’imposar i barallar contra la mare o la sogra”, assevera. Alhora, també detecta un lligam “molt bonic” entre avis i nets i entre àvies i netes: “hi ha molta complicitat de generació a generació saltada, precisament, perquè totes dues s’enfronten a la que queda entremig”.
A través de les generacions de la seva família, el també escriptor vol mostrar l’evolució de les dones “no ha estat lineal” al llarg de la història. L’eclosió dels seus drets a principis de segle va patir un retrocés amb la guerra civil i la postguerra, per tornar a avançar els anys 70 amb el tardofranquisme. “El canvi de segle va implicar, també, un canvi de mentalitat, i això ho explico a través de persones i, per tant, és una novel·la, però és també una història familiar”, determina.
Distanciar-se d’una mirada masculina
Per poder trobar el to adequat, i assessorat per amigues i companyes de professió com Gemma Ruiz, Toni Cruanyes va endinsar-se en referents literaris com Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Maria Aurèlia Capmany o Montserrat Roig, que li van servir per parlar de totes les tres generacions, tant per les edats com per les circumstàncies vitals.
Alhora, també li va servir per distanciar-se de la seva mirada “masculina i necessàriament privilegiada”. “He necessitat l’ajuda i la lectura de dones que parlen i que han escrit sobre dones. Ha estat bàsic, primer per animar-me a continuar i després per netejar la meva mirada i aprendre”, assegura. El volum ha tingut un impacte en Cruanyes, que reconeix que encara hi ha descobriments que està “paint”.
