El fitxatge de Tomàs Molina com a número dos d’ERC a les eleccions europees va sacsejar l’opinió pública catalana. L’arribada del carismàtic home del temps a les files republicanes va sorprendre molts catalans i va aixecar crítiques entre els votants juntaires, recelosos per l’efecte electoral que tenia. El meteoròleg de TV3, però, no té garanties d’assolir l’escó al Parlament Europeu i la seva arribada a la política podria ser més fugaç de l’esperat.
Tot i que serà el número dos dels republicans, no podrà ser el segon de la llista. Esquerra no concorre sola a les eleccions europees, sinó que ho fa amb més formacions polítiques. A banda del partit de Junqueras, la coalició d’Ara Repúbliques incorpora EH Bildu, BNG i Ara Més. L’aliança entre els sobiranistes bascos, gallecs, balears i catalans ampliarà la base electoral, però obligarà ERC a cedir llocs de sortida.
De fet, això no és una novetat. Fa cinc anys es va confeccionar una unió similar que va assolir tres eurodiputats. En aquella ocasió, el primer lloc va ser per Esquerra, el segon per Bildu i el tercer també pels republicans. Tot i això, la importància que han agafat els gallecs del BNG en els últims anys els permetrà tenir aquesta vegada el tercer lloc de la llista. Un fet que no permetria a Tomàs Molina entrar al Parlament Europeu si es repetissin els resultats.
Pot millorar Ara Repúbliques el resultat?
Encara que quatre escons serien uns resultats excepcionals, els republicans busquen treure “més de tres” eurodiputats en els comicis. Tot i això, els sondejos encara no sostenen aquestes aspiracions. L’última enquesta d’Ipsos atorga a la coalició únicament dos escons, mentre que el baròmetre del CEO apunta que aconseguirien un 13-16% a Catalunya (entre cinc i vuit punts menys que 2019). Tenint en compte que la majoria dels vots haurien de venir de Catalunya pel seu pes poblacional, aquests resultats llastrarien la candidatura. Amb tot, es tracten d’enquestes llunyanes a la celebració de la contesa electoral i sense tenir en compte l’arribada de Tomàs Molina.
Si comparem aquestes eleccions amb les de fa cinc anys, hi ha diversos elements que podrien moure els suports a cada territori. Com hem dit, les enquestes apunten a un descens dels republicans a Catalunya. El 2019 van portar a Junqueres com a cap de llista i ni inclús així van aconseguir superar el PSC o Puigdemont. En canvi, al País Basc sí que van obtenir la segona posició amb un 22% dels vots. Un resultat que podria ser similar ara.
Els territoris on podria haver-hi un creixement són Galícia i les Illes Balears. A Galícia podrien deixar enrere l’11% de 2019 per aprofitar el moment el BNG i intentar apropar-se al 31% de les autonòmiques. Encara que el resultat no s’espera tan bo com en aquells comicis, superar la barrera del 20% seria plausible. D’altra banda, Ara Repúbliques va treure un 4,9% a les Illes Balears. En aquelles eleccions Ara Més es presentava dins de Compromís per Europa, que es va quedar en un 3%. El 9 de juny, la coalició sobiranista intentarà sumar aquests votants i rondar el 10% que han tingut els balears en les autonòmiques de fa un any. Un ball de números que fa difícil la consecució de l’escó per Tomàs Molina, però no impossible.
