El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha desestimat la demanda de l’expresident català Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra la negativa del Parlament Europeu a acceptar-los com a eurodiputats des de l’inici de la legislatura 2019-2024.
En la sentència llegida pel vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen aquest dijous, el tribunal assegura que l’Eurocambra no té marge per qüestionar la llista final d’eurodiputats que envia Espanya, encara que exclogui membres que no han jurat la Constitució. Tot i això, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg insta als de Junts a recórrer el cas primer per la via judicial espanyola i, en tot cas, que els tribunals preguntin al TJUE al respecte.
En concret, el TJUE afirma que els tribunals espanyols tenen la competència exclusiva per controlar “l’exactitud” d’aquesta llista d’acord amb el dret de la UE i que, si hi ha una petició de prejudicials a Luxemburg, llavors el TJUE es pronunciarà sobre el cas en última instància. D’aquesta manera, el TJUE evita entrar al fons de la qüestió: si el requisit de jurar la Constitució per ser eurodiputat és compatible amb el dret de la UE.
El TJUE denega el recurs contra l’Eurocambra perquè considera que aquesta institució no té competències per qüestionar la llista que envia Espanya. Fer-ho, diu, implicaria vulnerar el repartiment de competències entre la UE i els estats membre.
Comín, pendent del TJUE
El Parlament Europeu estava a l’espera d’aquesta resolució judicial per decidir sobre l’escó de Comín, a qui ha tornat a negar el seient aquesta legislatura pel mateix motiu.
Comín va interposar un nou recurs i una petició de cautelars al Tribunal General de la UE, primera instància a Luxemburg, per reclamar el seu reconeixement com a eurodiputat després de guanyar un escó per Junts en les eleccions europees del juny d’aquest any. El Parlament Europeu presidit per la popular Roberta Metsola va optar al juliol per deixar vacant el seu escó després que la Junta Electoral Central (JEC) publiqués la llista final d’eurodiputats per part de l’Estat sense el dirigent independentista perquè no havia jurat la Constitució.
El cas contra Tajani
Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya i li pertocaven dos escons. La JEC els va incloure a tots dos en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Com que cap dels dos ho va fer, la JEC no els va incloure en la llista definitiva que va enviar a Brussel·les. Tampoc hi havia l’eurodiputat electe d’ERC Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la Constitució.
Acceptant la llista final enviada per Espanya, el llavors president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, no va reconèixer els independentistes com a eurodiputats i va deixar la controvèrsia en mans els tribunals.
Ara bé, Puigdemont i Comín van aconseguir accedir a l’escó el desembre del 2019, quan l’aleshores president de l’Eurocambra, el socialdemòcrata italià David Sassoli, els va admetre arran de la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras perquè aquesta establia que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.
De totes maneres, Puigdemont i Comín van mantenir la seva demanda contra l’Eurocambra al TGUE per la negativa de Tajani a reconèixer-los des del principi. En una sentència en primera instància, el Tribunal General va desestimar la demanda avalant a Tajani. A més, els serveis jurídics de l’Eurocambra van afirmar davant d’aquesta instància que Sassoli els va reconèixer “probablement de forma il·legal” perquè el Parlament “mai ha rebut la notificació que van ser escollits a Espanya”.
Última paraula del TJUE
Els eurodiputats de Junts van recórrer al TJUE, que té l’última paraula a l’hora d’interpretar el dret de la UE. Com a encarregat de recomanar la sentència final, l’advocat general del TJUE Maciej Szpunar ja va esmenar el TGUE i els serveis jurídics de l’Eurocambra. A l’abril Szpunar va avisar que la llei electoral espanyola que obliga els eurodiputats a jurar la Constitució “contravé” la legislació europea i el principi de sufragi universal.
L’opinió de l’advocat general no és vinculant i, per tant, el TJUE encara podia variar la seva interpretació i el sentit de la decisió final sobre la negativa del Parlament Europeu a reconèixer inicialment Puigdemont i Comín com a eurodiputats el 2019.
Comín, a l’expectativa
Fins ara, l’Eurocambra ha tornat a seguir el criteri d’Espanya en aquesta legislatura. Tot i que el TJUE ja va dir que la condició d’eurodiputat s’adquireix pels vots dels ciutadans, la JEC no va incloure Comín a la llista definitiva d’eurodiputats perquè no va jurar la Constitució com exigeix la llei electoral espanyola. Per això, el Parlament Europeu ha negat l’escó al de Junts, que va quedar segon en les eleccions europees a Catalunya.
Al seu torn, Comín ho ha tornat a portar als tribunals de la UE demanant al TGUE que obligui la cambra a acceptar-lo cautelarment. Com el fons del cas és el mateix que el del 2019, tant ell com els serveis jurídics parlamentaris esperen que la decisió del TJUE de dijous marqui el camí a seguir.
