Quins tipus de jocs i joguines existeixen?

«L'única cosa que tots els nens tenen en comú són els seus drets». Aquesta frase la va pronunciar el Secretari General de les Nacions Unides, amb motiu de la celebració dels 25 anys de la Convenció pels Drets del Nen, promulgada en 1989.

temps lectura-Temps de lectura: 5 minuts

En essència, el tractat parla dels següents principis bàsics: el de la no discriminació, el de la defensa dels interessos del nen, el del dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament, i el del respecte per les opinions del petit. Amb tot i això, encara ara hi ha països que no estan adscrits al tractat.

 

Lamentablement, aquesta convenció no és prou coneguda i en l’actualitat es continuen violant els drets de milers de nens a tot el món. 120 milions de nens en edat escolar continuen sense poder anar al col·legi, i 300.000 criatures són utilitzats en les guerres. Però tampoc fa falta anar tan lluny: a Catalunya, un 20% dels nens es veuen afectats per la pobresa.

 

Jugar, per als nens, és un impuls natural que els porta a experimentar, descobrir, relacionar-se, observar i, com a conseqüència, a aprendre i desenvolupar les seves capacitats. En aquesta tasca, la joguina s’alça com un element fonamental perquè cadascun proporciona la possibilitat de treballar habilitats concretes. Els joguets, per sobre de tot, han de ser segurs, perquè quan es tracta de nens, la seguretat mai és un joc. Les joguines es poden classificar en funció de les habilitats que potencien i l’edat de l’infant.

 

Amb relació a les habilitats, regals com els patins potencien el desenvolupament motor, els trencaclosques l’intel·lectual, les joguines en miniatura l’afectiu i emocional, els jocs de taula el social i finalment alguns jocs de modelar afavoreixen els sentits.

 

Tanmateix, quan algú va a la tenda de joguines per comprar el regal de Nadal, probablement en el que més es fixa és en les categories per edat. Segons expliquen les botigueres del Gasco a Tarragona, és important buscar joguines que corresponguin a l’edat de la criatura i no pecar de buscar-ne una de més adulta. Per això, recomanen sempre guiar-se pel que fica a les caixes.

DE O A 6 MESOS

En el cas dels gairebé nounats, l’ideal per aquestes festes nadalenques serà regalar-los-hi elements que potenciïn els seus sentis, amb la finalitat de conèixer el món que els envolta. Catifes que incloguin anelles per estimular el tacte, carrusels musicals per activar l’oïda o miralls de joguina perquè s’hi vegi reflectit són tres de les múltiples propostes disponibles.

DE 6 A 12 MESOS

A la segona meitat del seu primer any, el bebè ja comença a agafar objectes, gatejar i inclús a posar-se dret amb ajuda. Per tant, l’àrea del moviment és la predominant, però alhora també és conscient del Jo i de l’Altre. Els regals doncs haurien d’anar encaminats cap a afavorir el desig d’exploració amb pilotes de tela fàcils d’agafar o gronxadors amb què l’infant estigui ben subjecte. A més, els experts també recomanen que la resta de la família s’impliqui activament i comparteixi els moments de joc amb el petit de la casa.

D’1 A 2 ANYS

Amb el compliment dels primers anys, l’infant és un terratrèmol. Vol arribar a tot arreu i tocar-ho tot. D’altra banda, també comença a articular el seu vocabulari. En aquesta línia, els jocs òptims haurien de ser els que li servissin per demostrar que pot valer-se per si mateix (fent una torre, per exemple) i també a continuar descobrint món. Alguns exemples són els tricicles, vehicles o casetes senzilles, llibres de tela o les joguines de sorra per quan la calor torni a les nostres platges.

DES DE 2 A 3

A les portes de l’edat preescolar, la criatura coneix el seu voltant amb més detall i té major domini del seu cos. L’autonomia ha augmentat: camina, té major domini del seu cos i coneix el seu voltant amb més detall. Els jocs més característics són els que li plantegin reptes per posar a prova la seva capacitat de control dels moviments, els que afavoreixen el llenguatge i els que impliquen activitats com encaixar o dibuixar. Per aquest motiu, els millors regals poden ser jocs d’associacions senzilles, joguines de personatges amb què pugui imaginar, plastilina, complements o també tricicles sense pedals.

DES DE 3 A 6

En aquesta franja d’edat, la interacció amb la resta de companys és major i apareix el joc associatiu, tot i que de tant en tant torna al joc solitari. En aquesta etapa comencen els rols a l’hora del joc, sorgint així les primeres activitats reglades, la representació i fingir. De fet, cap al final d’aquesta etapa s’interessen pels jocs de taula, sobretot els que posin a prova habilitats intel·lectuals. Així doncs, alguns exemples són les baldufes, els cotxes teledirigits, la bicicleta, els instruments musicals o cordes per saltar.

DES DE 6 A 9

En aquestes edats pren més importància el joc col·lectiu, on considera als seus amics com iguals. Comencen a individualitzar-se respecte a la persona adulta. Comencen els jocs de competició cooperativa, on competeixen en grup enfront d’altres nens/es amb regles pròpies.

Els jocs propis són en els que pugui col·laborar i realitzar accions conjuntes, afavorint la seva reflexió. Els jocs motors i d’exercici físic, que l’ajudaran a alliberar la seva tensió. Els jocs amb normes i jocs de taula, on pot competir amb un adult. Les joguines que afavoreixen les activitats manuals. Videojocs, trencaclosques de fins a 100 peces, jocs de taula, construccions, bicicletes o escenaris com cases de nines i vaixells pirates per la imitació de la vida quotidiana són els més habituals.

DES DE 9 A 14

Quan arriben a aquestes edats sorgeixen les colles i els grups ferms, que fomenten el nosaltres enfront del jo. Durant les competicions, la finalitat serà el triomf i la seva reafirmació com a grup. Les seves amistats són més duradores i apareix la figura del millor amic. Per això, és fonamental facilitar-li espais fora de l’escola on relacionar-se amb els seus iguals.

Són importants les joguines que li ajuden a assumir aspectes bàsics per les seves relacions socials, com la competició sana o el sentiment de grup. Entre ells trobem els jocs de taula (que potencien el pensament amb la pràctica de senzilles estratègies o la resolució d’enigmes), els jocs de carrer i els esportius (que li permeten demostrar les seves capacitats físiques i intel·lectuals enfront de les seves amistats). La seva capacitat per crear i pactar normes li permet participar en jocs en grup més elaborats. Algunes recomanacions com els videojocs o la bicicleta es mantenen d’etapes anteriors, però s’incorporen d’altres com els experiments científics, el ping-pong o els estels s’incorporen a un ampli ventall de propostes.