Territori preveu destinar 374 MEUR per ampliar l’habitatge protegit a Catalunya

Els comptes també preveuen 100 milions addicionals per ajuts al lloguer, una política que Paneque veu "adequada"

02 de març de 2026 a les 21:38h

El projecte de pressupostos de la Conselleria de Territori preveu invertir 374 milions d’euros per ampliar el parc d’habitatge protegit, amb 150 milions per a nova construcció i 224 milions per a l’adquisició de pisos a través del tanteig i retracte. Així ho ha exposat la consellera Sílvia Paneque en una compareixença al Parlament, en què ha defensat l’estratègia del departament per afrontar la crisi residencial.

Paneque ha detallat que, a més, es destinaran 100 milions addicionals a ajuts al lloguer, una mesura que ha qualificat d’"adequada", tot i admetre que no és el model ideal. "És la política que voldríem? No, és evident que no", ha afirmat, tot subratllant que en el context actual és imprescindible per evitar que famílies vulnerables perdin l’habitatge. L’objectiu és arribar a 89.500 llars beneficiàries.

La titular de Territori ha remarcat que el pressupost global del departament ascendeix a 3.453 milions d’euros, un 35% més que el 2023, i que en termes consolidats —incloent empreses públiques i consorcis— arriba als 7.075 milions. Segons ha explicat, els comptes s’estructuren en quatre grans àmbits: habitatge i regeneració urbana, mobilitat i transport públic, infraestructures i transició ecològica.

Habitatge, prioritat amb 1.900 milions

L’habitatge concentra una dotació global de 1.900 milions d’euros, fet que, segons Paneque, evidencia que es tracta d’una de les principals prioritats del Govern. En aquest bloc s’integren les partides per ampliar el parc protegit i els ajuts al lloguer.

La consellera ha defensat que moltes de les polítiques “estratègiques” de la legislatura depenen directament del seu departament i ha reivindicat el pes específic de Territori en l’acció de govern.

Més de 2.000 milions per a mobilitat

En l’àmbit de mobilitat, el pressupost consolidat suma 2.049 milions d’euros, un increment del 14,2% respecte al 2023. Paneque ha insistit que el transport públic ha de ser la “columna vertebral” del sistema.

Entre les principals partides hi ha 1.152 milions per a l’ATM de Barcelona, aportacions a la resta d’autoritats territorials, 14,1 milions per al desplegament de la T-Mobilitat i 60,1 milions en subvencions al transport regular de viatgers en bus. També ha destacat el pla de xoc de 21,6 milions acordat amb els comuns per reforçar el servei interurbà.

Pel que fa a infraestructures, el departament mobilitzarà 2.244 milions d’euros en termes consolidats, amb una aposta clara pel ferrocarril, que concentra 1.491 milions. Els recursos han de permetre reforçar Rodalies, impulsar la connexió entre Plaça Espanya i Gràcia, avançar en la línia 9 del metro i desplegar el tramvia del Camp de Tarragona.

983 milions per a transició ecològica

La partida destinada a transició ecològica i autonomia hídrica arriba als 983,7 milions d’euros, amb un paper destacat de l’Agència Catalana de l’Aigua. Paneque ha advertit que, després dels episodis de sequera, "no seria comprensible" que Catalunya no estigués preparada per afrontar noves crisis hídriques, i ha defensat que les inversions reforçaran la seguretat del subministrament i l’adaptació al canvi climàtic.

Crítiques i disposició al diàleg

La consellera ha reiterat la voluntat de negociar els comptes i ha assegurat que el Govern manté "la mà estesa al diàleg" per aprovar uns pressupostos que considera “clau” per desplegar inversions estructurals.

Des de l’oposició, Judith Toronjo (Junts) ha advertit que les inversions anunciades “no són suficients” i ha reclamat que el dret a l’habitatge vagi lligat a la seguretat jurídica. Lluïsa Llop (ERC) ha afirmat que ara mateix “no es donen les condicions” per complir els pressupostos perquè, segons el seu parer, no s’han respectat acords previs, tot i que no ha tancat la porta a negociar suplements de crèdit.

Per la seva banda, Àngels Esteller (PP) ha qualificat els comptes de “continuistes” i ha acusat el Govern de consolidar polítiques de “l’esquerra radical” amb una fiscalitat que, segons ha dit, “asfixia”. En la mateixa línia, Andrés Bello (Vox) ha assegurat que l’executiu no gestiona bé.

En canvi, Lluís Mijoler (Comuns) ha defensat que el pressupost ha d’aconseguir “més transport públic, més habitatge assequible i barris que milloren”, mentre que Dani Cornellà (CUP) ha criticat que part dels recursos serveixin per “tapar les vergonyes de Rodalies”.