Squid Game, el sàdic joc de supervivència basat en una història real

Squid Game (El Juego del Calamar) és l’últim gran i inesperat èxit de Netflix. I la sèrie sud-coreana ja ha aconseguit generar un sòlid moviment fan, a pesar que no ha passat ni un mes des de la seva estrena. No obstant això, la ficció que narra un sàdic joc de supervivència… és molt més real del que els seus seguidors són capaços d’imaginar.

La sèrie segueix els passos de Gi-hun, un treballador d’una fàbrica d’automòbils que, després de perdre la seva ocupació i fracassar en el seu propi projecte empresarial, acaba unint-se al Joc del Calamar, una sagnant competició organitzada per misterioses i adinerades persones en la qual es juga la vida amb l’esperança de guanyar els diners suficients amb el qual pagar l’operació de la seva mare i recuperar la custòdia de la seva filla.

Una història que, segons ha reconegut el propi creador de la sèrie, Hwang Dong-hyuk, té com a base de referència el drama real que van passar moltes famílies sud-coreanes recentment. Va ser en 2009, quan la companyia d’automòbils Ssangyong Motor, després de congelar els salaris dels seus empleats durant dos mesos, va acomiadar a 2.646 treballadors en un procés de reestructuració.

Aquell esdeveniment no sols va arruïnar a un gran nombre de famílies, sinó que va derivar en notables conseqüències socials, moltes d’elles violentes. Encara que es va arribar a un acord de prejubilació amb més de 1.700 dels empleats, els altres van quedar completament desemparats, la qual cosa va fer que 974 dels treballadors acomiadats ocupessin la planta. En el seu desallotjament per part de la policia, fins a 50 persones van resultar ferides.

“Volia escriure una història que fora una al·legoria de la societat capitalista actual, alguna cosa que representés una competició extrema, alguna cosa així com la competició extrema de la vida”, ha assenyalat el creador de la sèrie, Hwang Dong-hyuk.

La producció d’una potencial segona temporada podria començar a la fi de 2021 o principis de 2022, en tot cas el propi guionista i director assegura que, tenint en compte que li va costar una dècada tirar endavant el projecte, “és bastant esgotador pensar en això”. “Però si hagués de fer-ho, certament no ho faria només. Consideraria comptar amb l’ajuda d’un grup de guionistes i voldria diversos directors experimentats”, va assenyalar.