Els principals sindicats del sector educatiu han advertit que, sense una revisió a l'alça de la proposta salarial, no serà possible tancar un acord amb el Departament d'Educació. Aquesta setmana, ja s'han celebrat tres reunions entre les parts, però les diferències persisteixen.
Millores en ràtios i inclusió, però falta concreció
Durant una pausa en la trobada d'aquest dimecres, les organitzacions sindicals van exposar que han plantejat diverses millores relacionades amb les ràtios —com ara no superar els 30 alumnes a l'ESO el pròxim curs— i polítiques inclusives, entre altres aspectes. Tot i això, han recalcat que estan pendents d'una nova oferta salarial després de qualificar com a insuficient la presentada recentment.
A més, tot i reconèixer avanços en altres àmbits, els sindicats remarquen que encara manquen detalls clars. En aquest sentit, mantenen que l'augment del complement específic és un element central dins de la negociació.
L'increment del complement específic: punt clau en disputa
Segons van explicar aquest dimecres, el Departament va proposar un augment del 20% del complement específic al llarg de cinc anys, fet que suposaria uns 40 euros més respecte a l'oferta anterior. No obstant això, aquesta quantitat ha estat considerada per als sindicats com a insuficient.
Iolanda Segura, portaveu d'USTEC, va manifestar: "Estem molt lluny de recuperar el poder adquisitiu", recordant que els docents han perdut un 25% d'aquest poder en els darrers anys. A més, va destacar que l'increment global proposat només representaria un 4%. Per això ha reivindicat una nova oferta salarial perquè "es pugui començar realment a treballar".
D'altra banda, Ignasi Fernàndez, secretari general de Professors de Secundària, ha denunciat que "no hi ha un veritable marc de negociació". Ha reiterat la demanda social d'un augment del complement fins al 100%, aproximadament uns 700 euros. També ha qualificat com a "insultant" l'oferta actual de 140 euros més distribuïts durant cinc anys. A més dels salaris, des d'aquesta organització reclamen la convocatòria "imminent" per accedir a càtedres i el reconeixement explícit dels sexennis pendents.
Avaluació dels esforços per part de CCOO i UGT
Esther Vila, representant de CCOO, ha reconegut que el Departament està fent "un esforç" presentant documents i propostes orientades a atendre les demandes dels professionals educatius; tot i així considera necessària una "millora addicional" i aposta per continuar negociant. Vila també destaca progressos en temes com les adjudicacions durant l'estiu o les places perfilades.
Pels volts d'aquesta línia es mou Lorena Martínez, portaveu d'UGT, qui valora positivament l'esforç pel que fa a les ràtios, però assegura que encara és "lluny" dels nivells reclamats pels sindicats.
Noves propostes sobre ràtios escolars
L'àrea educativa ha plantejat limitar la ràtio màxima a 30 alumnes per grup durant l'ESO el curs vinent. A més preveu reduir aquestes ràtios fins als 25 alumnes en aproximadament un 25% dels centres durant els dos cursos següents.
A nivell infantil (I3), es vol establir un sostre màxim de 20 alumnes pel curs 2027-2028 amb continuïtat en aquesta tendència reductora als centres ubicats en zones amb major matrícula viva durant quatre cursos posteriors. També s'ha expressat intenció de mantenir aquesta xifra màxima (20) per tota l'etapa educativa quan els grups inicials parteixin ja d'aquests números.
A batxillerat es proposa limitar cada grup a 35 estudiants al pròxim curs mentre que aproximadament un 40% dels grups públics de primer batxillerat veurien reduïdes aquestes xifres fins als 30 alumnes durant dos cursos consecutius. Pel que fa a formació professional (FP), s'apunta cap a no superar també els 30 estudiants per grup des del proper any acadèmic.
Liderant aquesta línia reivindicativa, Lorena Martínez sota ratlla: "L'acord hauria de ser global", fent referència al fet que cal incorporar millores integrals en tots els àmbits plantejats i no centrar-se únicament en aspectes parcials.
Crítiques des de CGT pel tracte rebut per part del departament
Tancant aquest panorama sindical, Laura Gené, portaveu d'SCGT, va denunciar una manca d'inclusió directa quan va assegurar que la conselleria havia mantingut contactes exclusivament amb altres sindicats deixant fora CGT durant aquestes rondes comunicatives.