Els cinc sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació —Ustec, ASPEPC-SPS, CCOO, CGT i UGT— han demanat formalment aquest dimarts una reunió amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, i amb el Departament d’Economia per negociar les seves condicions laborals. Els sindicats reclamen que la trobada se celebri en un termini màxim de quinze dies i, per forçar la negociació, han convocat una manifestació unitària el dissabte 15 de novembre al centre de Barcelona. A més, no descarten convocar “vagues sostingudes” més endavant.
Les principals reivindicacions del col·lectiu passen per un augment salarial del 25% al 30% per recuperar el poder adquisitiu perdut, reduir les ràtios a les aules, recuperar la democràcia als centres, millorar l’atenció a la diversitat i disminuir la burocràcia i la càrrega de feina.
Els sindicats han entrat al registre d’Educació la seva petició i han llegit un manifest davant dels mitjans on anuncien “un nou cicle de lluita” i la posada en marxa d’un “nou procés unitari de mobilitzacions per defensar l’educació i aconseguir millores laborals per a tot el personal educatiu del Departament d’Educació”. Reclamen “l’obertura immediata d’una negociació real” per millorar les seves condicions laborals i recorden que, després d’anys centrats en l’estabilització de plantilles i la reversió de les retallades, és hora de “fer una passa endavant” per aconseguir avenços, especialment en l’àmbit salarial.
El manifest denuncia que el sistema educatiu català pateix una manca de finançament crònica i que encara no s’ha assolit el 6% del PIB en educació que marca la llei. Segons els sindicats, els docents han perdut poder adquisitiu des del 2009 i són “els més mal pagats de tot l’Estat”, a més de patir “sobrecàrrega de feina i burocràcia” i una implantació de l’escola inclusiva “sense els recursos necessaris”.
També critiquen que el Govern hagi desplegat “decrets que han generat pèrdua de democràcia als centres, manca d’estabilitat de les plantilles, abús d’interinitat, provisionalitat, canvis curriculars constants sense consens, tancaments sistemàtics de grups a la pública i atacs judicials a l’escola en català”.
