Del silenci a la batalla legal: la família que vol tancar el cicle de la Guerra Civil

José Álvarez López era un home humil i traçut. Vivia sense un domicili fix, ja que la seva feina de guardaagulles de la RENFE el va fer viure en un vagó de tren amb destinació: on la feina el cridés. Era pare de família de dues nenes i d’un infant. La Guerra Civil espanyola el va fer deixar la seva feina ben remunerada, per ser combatent del bàndol republicà i dur a la seva família per situacions de pobresa, com explicava a les cartes que traslladava a la seva dona. En una de les seves darreres comunicacions amb la família, s’acomiadava dient que la situació era molt crítica, però que ell continuaria endavant lluitant per la República, trasllada la família Álvarez.

Setanta anys més tard i sense comunicació amb ell, la família rep la confirmació de les seves intuïcions: el pare havia mort, a conseqüència d’unes ferides a les cames provocades pels darrers bombardejos de la batalla de l’Ebre del 1939, informa Josep Montmany, net de José Álvarez.

Des del seu traspàs, José Álvarez López ha estat una figura silenciosa en la història familiar dels Álvarez, però la seva memòria s’ha convertit en el centre d’una llarga batalla legal.

Des del seu traspàs, José Álvarez López ha estat una figura silenciosa en la història familiar dels Álvarez, però la seva memòria s’ha convertit en el centre d’una llarga batalla legal.

Un conflicte allargat des de fa dècades

En José Álvarez, combatent republicà abatut a la batalla de l’Ebre el 1939, va ser enterrat al cementiri d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), però vint anys més tard de la seva mort i amb el desconeixement de la família, va ser exhumat i traslladat al Valle de los Caídos, ara anomenat de Cuelgamuros.

La construcció del Valle de los Caídos o de Cuelgamuros va ser emblemàtica pel règim de Franco. El mausoleu guarda les restes de combatents sense el permís dels familiars i va ser aixecat per presoners de guerra. La família l’any 2008, va rebre la confirmació de què les restes del difunt es trobaven allà i donaven la seva localització exacta.

L’any 2024, la seva filla Teresa Álvarez Miret (91 anys) i el seu net Josep Montmany Álvarez (64 anys) han presentat una demanda judicial contra l’Estat espanyol pels crims de guerra amb l’objectiu, entre d’altres, de restituir les restes al cementiri familiar de Sants, a Barcelona.

“Des del 2008, han estat 14 anys de negatives, de silencis i de moltes comunicacions que no han tingut resposta. Això et fa sentir que s’ha acabat tot. És important lluitar per saber qui són els nostres avis, per trobar-los. No puc deixar als meus successors la feina de reivindicar la vida d’algú que no han conegut i no han pogut tenir un record.” Afegeix el net de José Álvarez López.

Un llarg camí burocràtic i judicial

La demanda presentada és la culminació d’anys de gestions, amb els seus inicis amb la Llei 52/2007 de Memòria Històrica publicada el 26 de desembre del 2007, que va permetre a les famílies demanar informació sobre els difunts a la guerra. L’any 2008, la família Álvarez va rebre un comunicat oficial on confirmaven que les restes d’en José es trobaven al Valle de los Caídos, però tant l’Església catòlica espanyola com el Patrimoni Nacional van denegar reiterades vegades la petició de traslladar les restes a la cripta familiar al Cementiri de Sants a Barcelona.

L’any 2022, la família va contactar amb la Generalitat de Catalunya, qui va demostrar tenir totes les dades que verificaven la localització del difunt. La filla, en aquell moment de 89 anys, va facilitar material genètic, que està a la Vall d’Hebron, en previsió de futures identificacions.

El març d’aquest any, 2024, l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan ha certificat que José Álvarez va ser enterrat al municipi durant 20 anys fins a la seva exhumació i traslladat al Valle de los Caídos.

Amb tota aquesta informació, el 16 d’octubre, la família presenta una denúncia penal contra el Regne d’Espanya pels crims de guerra amb l’objectiu de recuperar les restes del familiar i, alhora, ser un precedent de justícia històrica.

“Ens hem trobat amb molts comentaris dient que ara no es pot assumir el cost que suposaria traslladar a totes les persones que hi ha al Valle de los Caídos, però l’any 1959 ho van poder fer, saltant-se la llei franquista de 1929 i sense el consentiment familiar i no va suposar la mateixa despesa? És justícia, és l’obligació de reparar el mal fet” comenta Montmany.

Memòria històrica i reconciliació

La família Álvarez demana el reconeixement de l’impacte d’una repressió que encara perdura. Amb la demanda es posen en manifest els crims de guerra, per assegurar que fets com l’exhumació de tombes no prescriguin sota la Llei d’Amnistia de 1977, la qual va protegir molts crims de la dictadura.

“Tot això ens ha fet enterrar la memòria en silenci, com a resultat d’una dictadura. La meva mare va arribar a interioritzar el silenci, ni tan sols creia possible parlar del tema o saber-ne més” afegeix Josep Montmany.

La lluita per la memòria històrica és una defensa dels drets humans, la qual cosa converteix aquesta història en un símbol de resistència, reconciliació i dignitat.