.png)
La sequera actual que afecta les conques internes de l’est de Catalunya és la més greu dels darrers 200 anys pel que fa a la precipitació recollida i segons un treball de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB. La investigació ha comparat la pluviometria dels tres darrers anys de Barcelona amb la sèrie d’anomalies de precipitació acumulada anual del Servei Meteorològic de Catalunya.
La conclusió ha estat que per localitzar tres anys seguits amb unes dades de pluja similars a les actuals o més baixes, cal retrocedir fins a l’inici dels anys vint del segle XIX. A més, la recerca ha alertat que les reserves dels embassaments de les conques internes han caigut per sota del 15%, el que suposa el menor percentatge de l’Estat.
Javier Martín, catedràtic de la Facultat de Geografia i Història de la UB i responsable de la investigació ha qualificat la situació “d’excepcional” i ha dit que “es tracta no només d’una sequera pluviomètrica i hidrològica, sinó també agrícola i ecològica, pels efectes negatius en l’agricultura i els ecosistemes, i socioeconòmica, amb afectacions a la major part dels sectors econòmics”.
Martín també ha analitzat estadísticament la sèrie pluviomètrica anual completa de l’Observatori Fabra de Barcelona (1914-2023), que pertany a la Reial Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona. Les dades indiquen que els tres anys amb menys aigua de la sèrie (110 anys) són els anys 2021, 2022 i 2023, amb poc més del 50% de mitjana. “Aquest fet té una probabilitat d’ocurrència ínfima”, ha remarcat.
En clau de futur, ha apuntat que les prediccions estacionals de precipitació i temperatura no mostren, des d’ara fins avançada la primavera, pluges clarament superiors a les normals, mentre que la temperatura mitjana continuarà sent superior al que s’esperaria en aquesta època.
