Els resultats de Catalunya a les proves PISA 2025 podrien haver estat molt pitjors si s’hagués examinat una mostra representativa de tot l’alumnat. Així ho sosté el sindicat Professors de Secundària (Aspepc·sps), que ha elaborat una projecció incorporant el 23,2% dels estudiants que van quedar exclosos irregularment de l’avaluació.
Segons els seus càlculs, Catalunya hauria perdut més de 30 punts en les tres competències analitzades i hauria quedat per sota de les mitjanes espanyola i de l’OCDE. El sindicat qualifica els resultats estimats de “desastrosos” i considera que evidencien una situació educativa “cada vegada més catastròfica”.
UNA DAVALLADA DE FINS A 36 PUNTS
La projecció d’Aspepc·sps situa Catalunya en 440 punts en matemàtiques, 34 menys que els obtinguts pels alumnes que sí que van fer la prova. Amb aquest resultat, ocuparia la novena posició entre les disset comunitats autònomes i quedaria 17 punts per sota de la mitjana espanyola.
En ciències, la puntuació baixaria dels 502 als 466 punts, una caiguda de 36 punts. Catalunya passaria a la desena posició autonòmica i quedaria 11 punts per sota de la mitjana estatal. En comprensió lectora, el resultat també retrocediria 36 punts, dels 473 als 437, fet que situaria el país en desena posició i deu punts per sota del conjunt d’Espanya.
Respecte de la mitjana de l’OCDE, Catalunya quedaria 13 punts per sota en matemàtiques, 16 en ciències i 15 en lectura.
Per elaborar els càlculs, Aspepc·sps ha utilitzat la mediana i ha situat el 23,2% de l’alumnat exclòs en la franja de resultats més baixos. El sindicat justifica aquesta decisió perquè la major part dels exempts eren estudiants amb dificultats cognitives, emocionals o conductuals, o amb un domini insuficient de la llengua de la prova.
DISCREPÀNCIES AMB ELS RESULTATS
L’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació adverteix que la mostra final no compleix les condicions de representativitat i que qualsevol anàlisi feta amb aquestes dades no pot reflectir amb rigor el conjunt del sistema educatiu català. Per tant, les xifres del sindicat permeten plantejar un possible escenari, però no determinar amb certesa quina puntuació hauria obtingut Catalunya.
Dels prop de 2.500 estudiants de 15 anys seleccionats inicialment, 591 van ser exclosos i només 1.909 van acabar examinant-se. La taxa d’exclusió va arribar al 23,2%, molt per sobre del límit del 5% establert per garantir la validesa de la mostra.
Entre els exclosos hi havia 493 alumnes amb dificultats cognitives, emocionals o conductuals, 92 amb un domini insuficient de la llengua i sis amb discapacitat física. La seva absència va afavorir que els resultats dels examinats fossin artificialment més elevats, però va impedir extrapolar-los al conjunt de l’alumnat català.
EDUCACIÓ VA IGNORAR SET AVISOS
La consellera d’Educació, Esther Niubó, va assumir que la responsabilitat corresponia al Departament. Les instruccions traslladades als centres no especificaven el límit d’exclusió del 5% i els responsables de les proves tampoc van actuar davant dels set avisos enviats per l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa entre l’abril i el maig del 2025.
Educació va obrir expedients disciplinaris a tres responsables i va rellevar la secretària general, Teresa Sambola, tot i desvincular formalment el cessament del cas PISA. Niubó va parlar d’errors d’interpretació, revisió i comunicació i va admetre que encara hi havia marge per corregir el problema quan van arribar les primeres advertències.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat