En una intervenció al ple del Parlament sol·licitada per Junts per abordar "la situació de col·lapse que pateix Catalunya", el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha negat rotundament que el territori estigui col·lapsat. Tot i reconèixer que hi ha "reptes" i "coses a millorar", ha subratllat que el seu discurs no és en absolut "triomfalista", però ha advertit que "el país no es pot permetre un discurs derrotista".
En un context global marcat per una certa "inestabilitat", Illa ha reivindicat que Catalunya disposa d'"una base sòlida i bons fonaments". Aquesta estructura estable, segons ell, permetrà "aprofitar les oportunitats i esquivar els riscos" futurs.
Situació econòmica i reptes pendents
El president ha posat èmfasi en dades concretes per rebatre la idea del col·lapse. Ha recordat que l'economia catalana preveu un creixement del 2,7% l'any 2025, superant àmpliament la mitjana de la Unió Europea, considerada una zona pròspera. A més, ha destacat l'augment de la inversió estrangera, la creació d'ocupació i la captació de fons europeus com indicadors d'una realitat robusta.
Entre els principals desafiaments identificats hi figuren cinc àmbits: seguretat, habitatge, infraestructures i mobilitat, així com educació. Illa ha apel·lat als grups parlamentaris perquè actuïn amb "unitat" per afrontar aquestes qüestions. En paraules seves: "Catalunya és un país ambiciós. No és conformista".
L'habitatge com a prioritat nacional
Sobre aquest tema clau, Illa l'ha qualificat com "la pedra angular" de les polítiques socials actuals. Ha remarcat que el govern està totalment obert a rebre propostes noves i ha insistit en el fet que aquesta problemàtica constitueix una veritable "missió de país". També ha defensat les mesures d'intervenció en el mercat immobiliari tot recordant la importància de respectar la "funció social de la propietat privada".
A més, va afirmar: "Prefereixo equivocar-me i rectificar immediatament a no fer res", posant l'accent en l'actitud proactiva del seu executiu.
Finançament i cohesió social
Illa també va defensar amb fermesa el nou model de finançament acordat amb ERC i el consorci d'inversions corresponent perquè considera que aquest sistema "no perjudica ningú i beneficia tothom". En matèria social va alertar que unes societats fracturades són insostenibles: "Les societats fracturades no tenen futur", va declarar.
Davant això proposa una orientació reformista en les polítiques públiques mitjançant mesures com l'actualització contínua de la cartera de serveis socials, l'increment dels ajuts socials tarifaris o un impuls notable als equipaments sanitaris.
A més, va destacar aspectes relacionats amb l'acollida a persones migrants així com un posicionament clar contra els conflictes bèl·lics: “El 'no a la guerra' és un sentiment molt transversal a la societat catalana”.
Infraestructures: Rodalies sota lupa
Davant les crítiques sobre Rodalies, Illa va admetre sense embuts que aquest servei actualment “no és el que Catalunya necessita” però es va comprometre fermament a treballar-hi des de tres fronts simultanis:
- Millora dels trams ferroviaris existents
- Adquisició progressiva de nous combois
- Millores en governança amb “l'acceleració” del traspàs competencial a la Generalitat
A més d'aquest projecte prioritari també va posar èmfasi en altres infraestructures rellevants com el corredor mediterrani, l'Eix Transversal Ferroviari o les inversions previstes als ports comercials tant de Barcelona com Tarragona.
L'educació en plena transformació
Aquesta mateixa setmana marcada per una vaga massiva dels docents -amb USTEC liderant-la-, Illa va reconèixer que es treballa sota condicions complexes fruit dels canvis profunds experimentats durant els darrers anys. Va expressar tot el reconeixement institucional cap al professorat català però sense entrar directament en demandes salarials específiques plantejades pels sindicats.
Dins les reformes previstes destaca especialment l'atenció als centres educatius més antics: segons dades oficials, el 26,5% dels centres públics dependents de Generalitat daten d'abans del 1960; xifra significativa tenint present també els 79 centres construïts íntegrament amb mòduls prefabricats a banda dels 309 equipaments on hi existeix algun mòdul.
Illa també va assenyalar que l'escola inclusiva “ha canviat radicalment la naturalesa del treball docent” exigint adaptacions importants dins les escoles catalanes.
Cerca d’acords polítics i col·laboracions institucionals
Poc després d’haver-se conegut el pacte entre Govern i ERC per retirar els pressupostos presentats inicialment enguany, Illà emfatitzava la necessitat d’arribar a consensos.”Els acords ens fan millors”, afirmava convençut mentre insistia que tot allò consensuat “és molt millor” pel conjunt del país.
També va destacar especialment la necessitat reforçada de cooperació entre administracions públiques -sobretot ajuntaments-, així com coordinacions eficaces amb Madrid i institucions europees diverses; manifestant finalment l’ambició catalana clara de lideratge tant dins Espanya com Europa.