La reunió entre Aragonès i Albiach acaba sense acord

Al llarg d’aquest dimarts, el Govern i comuns han intensificat les trobades. La primera ha tingut lloc poc després de les 11 hores, amb els equips negociadors habituals. A les 14:30 s’hi ha afegit el portaveu d’En Comú Podem, David Cid, acompanyat del diputat Joan Carles Gallego, en una segona trobada a Palau. I després de dinar, a les 16:30, la trobada ha estat al més alt nivell entre Pere Aragonès i Jéssica Albiach.

El Hard Rock com a obstacle

El Govern ha descartat aquest migdia comprometre’s a aturar el Hard Rock, perquè insisteix que no està a les seves mans. Així ho ha afirmat la portaveu, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa d’aquest dimarts a Palau, posterior al Consell Executiu, i just després que acabés una nova reunió entre els equips negociadors del Govern i En Comú Podem.

Albiach havia demanat al matí un “compromís” que el Hard Rock no tira endavant, fet que Plaja ha respost que “és impossible”: “El Govern no té marge per aturar una tramitació en marxa”. La portaveu també ha avisat que la negociació entra ja “en temps de descompte”. I ha apuntat que Albiach també té “canals i palanques” a Catalunya i Madrid per forçar els socialistes a renunciar al Hard Rock.

Tots els escenaris oberts

Sense uns nous pressupostos per al 2024, a Palau no es descarta cap escenari. Ja fa dies que l’executiu avisa que, si els comuns tomben els comptes, “hi haurà conseqüències”, i tot apunta que ERC podria negar-se a aprovar els pressupostos de l’Estat.

Així mateix, entre les files dels republicans -a Palau i a Calàbria- també augmenta el debat sobre què fer a Catalunya. D’una banda, el Govern pot mantenir la pròrroga pressupostària i intentar negociar partides concretes per ampliar els comptes del 2023, tot i que amb poc marge. Però, alhora, cada vegada hi ha més veus que estudien l’escenari d’un avançament electoral a Catalunya.

L’única esmena a la totalitat aprovada

El Parlament podria tornar a viure un episodi com el del juny del 2016 tot i que en un context i amb protagonistes molt diferents. Fa gairebé 8 anys, la CUP no va permetre la tramitació dels pressupostos de JxSí amb Carles Puigdemont de president de la Generalitat i Oriol Junqueras de vicepresident i conseller d’Economia.

Va ser la primera vegada des de la restauració de la democràcia, el 1980, que els comptes no superaven les esmenes a la totalitat. Així ho va decidir el consell polític de la CUP amb un resultat ajustat tot i tenir un pacte d’estabilitat parlamentari. Va ser quan els anticapitalistes van afirmar que el pacte polític no s’havia trencat sinó que havia “mutat”. Tot plegat en un context molt marcat pel procés.

La cambra catalana es va esperar gairebé un any més per aprovar uns nous pressupostos. Va ser el març del 2017, només set mesos abans de l’1-O. Llavors dos diputats anticapitalistes van votar a favor i la resta s’hi van abstenir per permetre l’aprovació d’uns comptes que incloïen una partida per al referèndum.