Un informe elaborat amb el suport de la Generalitat, Ivàlua i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya conclou que algunes de les polítiques públiques més eficaces per reduir el consum d’aigua i fer front a la sequera passen per combinar restriccions obligatòries, tarifes per trams, millores tecnològiques per limitar les fuites i un control més precís dels consums.
L’estudi, liderat per Montserrat Termes, ha revisat desenes de treballs concrets sobre l’impacte real de diferents mesures en l’àmbit domèstic, agrícola i no residencial. El document ordena les intervencions en quatre grans blocs: instruments econòmics, mesures informatives i conductuals, regulació directa i incentius tecnològics.
Quatre blocs de polítiques per gestionar la demanda
En l’apartat econòmic, l’informe proposa tarifes creixents per trams, recàrrecs temporals per sequera, tarifes estacionals, subsidis o reemborsaments vinculats a l’estalvi, i també una tarificació volumètrica en l’agricultura. Pel que fa a les eines informatives i conductuals, planteja campanyes de sensibilització, informació personalitzada sobre el consum, comparacions socials amb els veïns i alertes.
En el terreny de la regulació directa, el text assenyala restriccions sobre usos no essencials, com ara el reg de jardins o l’ompliment de piscines, a més de dotacions màximes per habitant, inspeccions i sancions. Finalment, entre els incentius tecnològics, inclou subvencions per a dispositius d’estalvi domèstic, etiquetatge d’electrodomèstics, fons per modernitzar el reg i sistemes de sensors.
El consum domèstic, sota la lupa
La part més extensa de l’anàlisi se centra en el consum domèstic, amb 33 estudis revisats. La principal conclusió és que les restriccions i la regulació directa són les eines més efectives i immediates en episodis de sequera greu. Les limitacions obligatòries del reg exterior redueixen el consum al voltant d’un 13%, mentre que les voluntàries es queden en un 8,5%.
A Catalunya, la declaració de fases de sequera entre 2021 i 2024 va comportar reduccions del consum d’entre l’1,5% i el 4%. L’estudi també destaca que el control automatitzat mitjançant comptadors intel·ligents pot ser molt efectiu per reduir el consum, tot i que pot multiplicar les queixes ciutadanes si es percep com una eina massa punitiu.
Les tarifes per trams creixents i els recàrrecs per sequera funcionen, segons el document, quan els llindars estan ben definits i afecten de manera real els consums més elevats. La individualització dels comptadors, és a dir, el pas de sistemes comunitaris a comptadors individuals, permet reduccions d’entre el 14% i el 20%. En paral·lel, les eines conductuals, com ara la comparació social o els informes de consum a la llar, afegeixen descensos d’entre l’1,5% i el 6%.
Reg agrícola: el preu de l’aigua marca diferències
En l’àmbit del reg agrícola, l’estudi assenyala que introduir un preu volumètric —és a dir, pagar per metre cúbic consumit en lloc d’aplicar una tarifa plana— pot reduir el consum per hectàrea entre un 50% i un 56%, sobretot en el reg per solcs i en cultius farratgers.
En canvi, la modernització del reg i la incorporació de més tecnologia no garanteixen per si soles una reducció neta de l’aigua utilitzada. Si aquesta millora no va acompanyada d’un preu marginal positiu o de regles clares, l’informe adverteix que pot aparèixer un efecte rebot, amb intensificació de cultius o ampliació de la superfície regada, sense que disminueixi l’extracció total a escala de conca.
Hotels i altres usos no domèstics
Pel que fa al sector hoteler i altres usos no domèstics, l’informe ha examinat quatre estudis previs. En el cas dels hotels, com el de Mallorca, l’augment del preu de l’aigua té un impacte pràcticament nul, perquè aquest recurs representa menys del 4% dels costos operatius i el senyal de preu no arriba directament a l’hoste.
Per contra, les mesures d’eficiència interna —com la reutilització d’aigües, el canvi d’equipaments i l’aplicació de protocols— s’associen a un consum un 15,4% inferior. L’estudi també constata que els avisos als clients perquè consumeixin menys aigua poden tenir efecte.
Una estratègia combinada i adaptada al territori
El document defensa que les campanyes o els missatges voluntaris tenen un abast limitat si no formen part d’un paquet més ampli que inclogui restriccions clares, incentius econòmics i control del compliment. També remarca la necessitat d’una diferenciació territorial, amb estratègies adaptades a la realitat de les conques internes, on domina la demanda urbana, i de la conca de l’Ebre, on pesa més la demanda agrícola.
En aquest context, el director general de regadius, Xavier Gispert, ha recordat que el regadiu augmenta de tres a cinc cops la producció agrícola i ha afegit que, si s’ampliés el regadiu, el pes del sector agroalimentari en el PIB català passaria del 20% al 35%. Tot i això, ha assenyalat que el 66% de la superfície agrícola és de secà i que, en les últimes dècades, s’han perdut 70.000 hectàrees en benefici dels boscos i d’altres usos, com la urbanització, els polígons industrials o la instal·lació de centrals d’energia renovable.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat