El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha defensat aquest dimecres que el projecte dels comptes del seu departament representa una aposta clara per la descongestió, el reforç estructural i una injecció important de recursos. La proposta pressupostària s’eleva fins als 1.392 milions d'euros, cosa que suposa un increment del 22% respecte al 2023, és a dir, 254 milions més.
Aquesta xifra ha estat explicada durant la seva intervenció a la comissió de Justícia del Parlament, on ha ressaltat que els acords pactats amb ERC i els Comuns mantenen les línies estratègiques inicials presentades pel govern al febrer, però en reforcen les prioritats.
Reforç i agilitat en l’administració judicial
Pel que fa a l’administració de justícia, Espadaler ha assenyalat que "l'objectiu és la descongestió del sistema judicial perquè sigui més àgil, eficient i preparada per culminar les transformacions organitzatives i digitals que hi ha en marxa". A més, ha destacat el compromís amb la millora de la capacitat de resposta global del sistema, impulsant la modernització tecnològica i l’adequació d’infraestructures.
S’ha posat especial èmfasi en el desplegament imminent de la llei d’eficiència judicial com un dels reptes principals d’aquesta legislatura.
Noves places per jutges i personal administratiu
Dins aquest marc, el conseller ha reivindicat els 40 milions d'euros previstos fins al 2030 per dotar les 181 noves places de jutges, acordades amb l’Estat espanyol. D’aquestes places, 91 es crearan aquest mateix any. Amb aquesta ampliació, s’arribarà a un total de 962 jutges, assolint una ràtio aproximada d'11,6 jutges per cada 100.000 habitants. Espadaler també ha indicat que això permetrà incrementar en un 10,4% els casos resolts.
A més dels jutges, es preveu augmentar fins a 468 les places fiscals disponibles. També s’incorporaran 175 nous professionals dins l'administració judicial, contribuint així a desallotjar càrregues pendents.
Més inversions en infraestructures judicials i penitenciàries
L’aposta inversora també contempla millores significatives en les infraestructures: "Són actuacions pensades per millorar el servei públic, oferir una millor atenció ciutadana i garantir condicions òptimes als treballadors", ha afirmat Espadaler.
Sistema penitenciari segur i inclusiu
Dins l’àmbit penitenciari, el conseller subratlla que "l'objectiu és disposar d’un sistema basat en la seguretat i convivència" amb unes presons considerades "més segures i inclusives". El model vol potenciar clarament "el paper rehabilitador", promovent programes orientats a la formació professional, reinserció social i recuperació dels interns.
Així mateix, s’impulsaran mesures alternatives a les penes privatives de llibertat. En relació amb la justícia juvenil s’ha mantingut una aposta clara per adoptar una "perspectiva educativa" en totes les accions vinculades.
D’altra banda, Espadaler defensa també un nou model formatiu destinat al cos tècnic especialitzat dels serveis penitenciaris amb l’objectiu de "reforçar tant la professionalització com l’especialització" dels equips encarregats d’aquesta tasca.
Memòria democràtica: impuls econòmic i projectes nous
Pel que fa al camp de la memòria democràtica, el conseller assegura que hi haurà un impuls notable gràcies a un increment pressupostari fins als 2,7 milions d’euros destinats al Memorial Democràtic. Entre els plans previstos destaca un nou programa sobre fosses comunes pel període 2026-2028 després del tancament recent del pla vigent.
Així mateix s’ha afegit una línia nova dotada amb uns 600.000 euros a entitats socials i ajuntaments per fomentar projectes vinculats a aquesta matèria. Pel que fa als afers religiosos ha remarcat com essencial prioritzar sempre "el diàleg i la convivència" entre diferents col·lectius.
Llengua catalana dins l’execució penal i formació jurídica
L’ús del català també rep atenció específica dins aquestes polítiques públiques. En execució penal es desplegarà "un pla d’acció específic dedicat al foment lingüístic", incloent-hi "la implantació progressiva" dels referents lingüístics als centres penitenciaris així com campanyes adreçades tant als professionals com als interns.
D’altra banda respecte als col·lectius jurídics —jutges i fiscals— Espadaler recorda "els convenis signats prèviament" orientats cap a "la formació continuada" destinada a consolidar l’ús social del català tant dins Catalunya com fora del territori estatal.