Norís, la Coma de Nabiners, Castellviny o la Torre d’Amargós són alguns dels petits nuclis catalans que podrien perdre tota la població els pròxims cinquanta anys si no canvien les seves condicions.
Així ho apunta Esperanza de Pueblo, una iniciativa de l’asseguradora AXA i Correos que calcula l’anomenada «esperança de vida» de les localitats a partir de factors demogràfics i de l’accés als serveis.
La projecció situa diversos pobles del Pirineu i del Prepirineu entre els més vulnerables. Tanmateix, no és una data de caducitat ni una predicció inevitable: el resultat depèn de l’evolució de la població i de les condicions que el model analitza.
Segons una relació publicada per El Periódico a partir de l’estudi, entre els nuclis amb un horitzó inferior al mig segle hi ha Norís, al municipi d’Alins; Ratera, als Plans de Sió; la Coma de Nabiners, a Ribera d’Urgellet; Castellviny, a Sort; i Sas, a Sarroca de Bellera.
També hi apareixen el Pla dels Roures, a Lladurs; Castellnou, al Baix Pallars; Llordà i Gramenet, a Isona i Conca Dellà; Pinyana, al Pont de Suert; la Torre d’Amargós, a Sant Esteve de la Sarga; Castellnou de Bassella; la Guàrdia d’Ares, a les Valls d’Aguilar, i Torres d’Alàs, a Alàs i Cerc.
Fora de les comarques lleidatanes, la informació també assenyala el Molí de Dalt, a Albanyà; la Censada, a Santa Margarida de Montbui, i el Molí Alzina, a Castellbell i el Vilar.
COM ES CALCULA AQUESTA «ESPERANÇA DE VIDA»?
La plataforma utilitza un algoritme propi amb dades demogràfiques de l’Institut Nacional d’Estadística, combinades amb indicadors socials, mediambientals i d’accés a serveis.
Entre els factors que té en compte hi ha el transport públic i la presència d’equipaments i serveis bàsics.
Segons explica AXA, el desenvolupament del model ha incorporat eines d’intel·ligència artificial per detectar patrons i tendències. Els resultats s’han d’entendre, per tant, com estimacions condicionades al manteniment de les circumstàncies actuals, i no com un calendari que permeti saber quan marxarà l’últim veí.
EL DESPOBLAMENT ES POT REVERTIR
La nota d’esperança és que les condicions que debiliten un poble també poden canviar. L’arribada de famílies, la continuïtat d’una escola, les oportunitats laborals o la millora dels serveis poden ajudar a sostenir la vida quotidiana i afavorir que els joves s’hi quedin.
Aquesta és precisament una de les línies de treball de l’Associació de Micropobles de Catalunya, que defensa el repoblament a través de l’arrelament dels joves i l’acollida de persones que vulguin desenvolupar un projecte de vida al món rural.
L’entitat vincula aquest objectiu amb la igualtat d’oportunitats, l’economia de proximitat i una mobilitat adaptada a les necessitats del territori
A més, les projeccions municipals de l’Idescat publicades el 2025 preveuen que 791 municipis catalans guanyin població entre el 2024 i el 2034, mentre que 147 en perdrien i nou es mantindrien estables.
És una anàlisi diferent, que no resol el futur de cada petit nucli, però que mostra que la pèrdua d’habitants no és l’únic escenari possible a Catalunya.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat