Carles Puigdemont ha demanat a la societat catalana “arromangar-se” per afrontar les “amenaces greus i profundes” que des del seu punt de vista assetgen el país. Unes amenaces i uns “senyals d’alarma” que, entre d’altres, afecten el català: “La llengua se’ns pot quedar a les mans si no la cuidem”, ha afirmat des d’Estrasburg el candidat de Junts a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig.
L’expresident de la Generalitat ha afirmat, en aquest sentit, que la seva formació no pararà fins que el català “tingui l’estatus europeu que ha de tenir i ocupi el lloc central de la societat catalana”. També ha dit que treballarà perquè sigui “llengua d’integració de nouvinguts” i per poder viure en català “de manera normal”.
El líder juntaire ho ha dit tot plegat durant la presentació del llibre ‘Reunim-nos’ en el marc de la diada de Sant Jordi, un recull de les dues conferències que l’expresident de la Generalitat ha fet a Elna i a Brussel·les en què marca el que considera que ha de ser el full de ruta de l’independentisme català.
En una intervenció emesa a través de YouTube, Puigdemont ha dit des d’Estrasburg que ambdues conferències tenen “un fil conductor”, que és aixecar la moral del col·lectiu independentista.
“Tant li fa on mirem. Hi trobarem sempre senyals d’alarma que ens empenyen a actuar”, ha assegurat Puigdemont. “Les ganes de desmobilitzar o de derrotar-nos dels uns i dels altres, dels que manen a Madrid i dels que han tingut la responsabilitat a casa nostra, expliquen que ningú hagi atès aquestes alarmes i ara és hora que les atenguem”, ha afegit.
A ‘Reunim-nos’ el que demana l’eurodiputat de Junts és “que ens posem a treballar, que ens arromanguem, perquè les amenaces són tan evidents, són tan greus, tan profundes, que si no ens arromanguem i ens posem a treballar i ens reactivem ens pot quedar el país a les mans”.
En el mateix sentit ha afegit que “la llengua, com el país, se’ns pot quedar a les mans si no la cuidem, si no la parlem, si no la defensem”. I ha assegurat que Junts no pararà fins que la llengua catalana “tingui l’estatus europeu que es mereix i ocupi l’espai central de la societat catalana que a alguns els molesta que ocupi”. També s’ha compromès a treballar perquè el català sigui “una llengua d’integració dels nouvinguts”. “Volem viure plenament en català, tenim el dret, i ho hem de fer de forma natural”, ha reblat.
