El PP i el PSOE s'han votat mútuament aquest dijous fins a sis esmenes a la proposició de llei (PL) de multireincidència que han pactat respectivament amb Junts, formació que ha impulsat aquesta modificació que, entre d’altres, preveu endurir el Codi Penal per combatre la reiteració delictiva. Finalment, els de Míriam Nogueras han aconseguit aprovar quatre esmenes transaccionades amb els socialistes i dues amb els populars. Fonts parlamentàries preveuen que el dictamen acordat avui s’elevi a comissió la setmana vinent i que la llei es deixi llesta per votar-se en un ple al mes de febrer. Formacions com el PNB han mostrat la seva predisposició a aprovar la reforma, mentre que EH Bildu o Podem l’han rebutjada.
L’acostament entre el PSOE, el PP i Junts en matèria de multireincidència arriba després que a finals d’octubre —just arran de la ruptura amb el govern espanyol anunciada pels de Carles Puigdemont— Pedro Sánchez es comprometés a tramitar la proposició d’aquesta iniciativa. De fet, el text estava bloquejat al Congrés des de feia un any perquè PSOE i Sumar havien ampliat en 14 ocasions el període d’esmenes i el procés estava pendent de l’informe de la ponència. Abans del seu trencament, Junts havia demanat infructuosament als socialistes que descongelessin la tramitació tant d’aquesta norma com d’una altra iniciativa contra les ocupacions.
“No tingui cap dubte que el govern i el PSOE estan disposats a tramitar aquesta iniciativa legislativa i a culminar el que pugui fer-se des del poder legislatiu per afrontar un dels principals problemes que té aquest país quan parlem de seguretat, que és la multireincidència”, va dir el mateix president en una resposta al PNB durant una sessió de control a l’octubre. A més, va afirmar que el seu govern es pren “molt seriosament la seguretat” i que entre 2018 i 2025 ha augmentat la inversió en aquest àmbit un 30%.
El text de la proposta
La proposició de llei de Junts planteja mesures perquè es pugui aplicar l’anterior modificació del 2022 dels articles 234 i 235 del Codi Penal per introduir l’agreujant de multireincidència, de manera que els furts de menys de 400 euros (que abans no comportaven presó) puguin ser castigats amb penes d’1 a 3 anys en cas que el delinqüent hagi estat condemnat almenys tres vegades per delictes similars.
En aquest sentit, modifica la regulació del sistema de registres administratius de suport a l’Administració de Justícia en relació amb la informació de sentències fermes i mesures cautelars. Es tracta que l’expedient reculli no només els fets delictius anteriors, sinó també el seu import. Fins ara, l’import no hi apareixia i mai entrava en joc la modificació del 2022. També inclou una nova tipificació per castigar més severament el robatori de dispositius tecnològics. En concret, proposa modificar l’article 235 del Codi Penal per imposar penes d’1 a 3 anys de presó pel furt de mòbils i ordinadors.
Finalment, la proposta planteja un augment del nombre de jutges d’adscripció territorial a Catalunya, que passarien de 35 a 70, i obre la porta al fet que els ajuntaments puguin intervenir en processos penals relacionats amb delictes lleus com el furt, un canvi que té com a objectiu una resposta més ràpida i efectiva davant la multireincidència.
Els acords
Segons han apuntat fonts parlamentàries, entre els acords tancats a la reunió d’aquest dijous hi ha que, en els casos en què s’estigui investigant un delicte i amb l’objectiu de protegir la víctima o evitar la reiteració delictiva, es pugui imposar de manera cautelar la prohibició d’acudir a un determinat lloc, barri, municipi, província, altra entitat local o comunitat autònoma.
També s’ha acordat que l’adquisició, tinença, dipòsit, emmagatzematge o subministrament amb “temeritat manifesta” de qualsevol combustible líquid contravenint les lleis es castigui amb una pena de presó d’un a cinc anys. Així mateix, es preveu endurir les condemnes per a aquelles persones que hagin estat condemnades almenys per tres delictes de la mateixa naturalesa, essent almenys un d’aquests un delicte lleu.
D’altra banda, es proposa que, en el cas de delictes comesos a través d’internet, del telèfon o d’una altra tecnologia de comunicació, el jutjat pugui acordar la retirada provisional de continguts il·lícits, la interrupció dels serveis que ofereixin aquests continguts o el bloqueig quan aquests serveis radiquin a l’estranger.