El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) ha publicat la Resolució anual de caça que fixa les espècies cinegètiques, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per al període 2025-2026 a Catalunya. Enguany, la temporada començarà el proper 21 d’agost, amb el període de mitja veda a les comarques de Lleida, i finalitzarà el 29 de març de 2026, amb el període del porc senglar.
El resultat d’aquesta regulació ha estat consensuada en dues sessions del Consell de Caça de Catalunya, on els representants de les diferents entitats i organismes han emès un informe favorable en relació amb la proposta de resolució presentada.
Així, un total de 58.600 persones caçadores amb llicència de caça podran iniciar aquesta activitat en un total de 1.371 àrees privades i locals de caça a Catalunya, a més de les 8 reserves nacionals de caça i 20 zones de caça controlada gestionades directament pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Actualment, els terrenys de caça tant privats com públics es distribueixen en el 81% de la superfície de Catalunya, amb restriccions de seguretat a zones urbanes, nuclis habitats, carreteres, camins i rius pel que fa a l’ús d’arma de foc.
Augmenta el nombre d’espècies a caçar
El nombre d’espècies cinegètiques que es podran caçar durant aquest període s’ha incrementat enguany, atès que hi ha la possibilitat de caçar de nou la tórtora eurasiàtica o de bosc (Streptopelia turtur).
Continua prohibida la caça a Catalunya de l’estornell negre (Sturnus unicolor), el xarrasclet (Spatula querquedula), la fredeluga (Vanellus vanellus) i la griva cerdana (Turdus pilaris), que no es consideren espècies susceptibles d’aprofitament cinegètic.
Així, a Catalunya es poden caçar un total de 36 espècies, 25 d’ocells i 11 de mamífers.
La tórtora eurasiàtica es podrà caçar durant dos dies (7 i 14 de setembre), d’acord amb el Pla de gestió adaptativa de la tórtora eurasiàtica, que va aprovar aquest Departament al juliol. La davallada de la població migradora occidental europea va aconsellar la restricció harmonitzada de la caça als països membres afectats (Itàlia, França, Espanya i Portugal) fins que els indicadors poblacionals fossin positius durant almenys tres anys consecutius. El 19 de març de 2025, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va comunicar a les comunitats autònomes que els informes de seguiment del Grup de Treball (GT) d’Aus en Situació Insegura de la Comissió Europea, el Comitè NADEG (òrgan decisori del Grup d’Experts en Directives Ambientals), aixecava les restriccions i permetia la caça de l’1,5% de la població d’aquest corredor, estimada en 8,85 milions d’exemplars. El repartiment entre països i comunitats autònomes autoritza la caça d’un nombre màxim de 106.920 exemplars a l’Estat, 5.025 dels quals a Catalunya. Aquest repartiment s’ha fet en funció de la superfície i les captures que s’han anat duent a terme els anys anteriors a la restricció. A Catalunya, 43 àrees han sol·licitat poder caçar la tórtora amb les condicions del Pla.
La caça de la tórtora a Catalunya es farà mitjançant un seguiment acurat de les captures amb l’ús, per primera vegada, d’una aplicació mòbil específica que permetrà que les persones caçadores identifiquin cada captura en aquelles àrees de caça que hagin sol·licitat específicament poder caçar aquesta espècie. Els agents del Cos d’Agents Rurals duran a terme accions de vigilància per fer un seguiment específic del compliment del Pla.
A més, es mantenen les restriccions de cinc espècies d’ànecs, l’ànec cullerot (Spatula clypeata), l’ànec xiulador (Mareca penelope), el xibec o ànec bec roig (Netta rufina), l’ànec griset (Mareca strepera) i l’ànec cuallarg (Anas acuta), que només es poden caçar a les Terres de l’Ebre, i del becadell comú (Gallinago gallinago), que es podrà caçar a les Terres de l’Ebre i, també, en algunes àrees privades de caça del Baix Empordà.
Tenint en compte la reducció de l’abundància de l’ànec xiulador a les zones humides del Delta dels darrers anys, enguany s’ha afegit la restricció que el nombre màxim d’exemplars caçats per caçador i dia sigui només d’un. Aquestes reduccions d’exemplars, que afecten la resta d’anàtids tant protegits com cinegètics, no semblen conseqüència de la caça, sinó més aviat de factors ambientals relacionats amb la disponibilitat de llacunes d’aigua dolça on troben refugi i aliment durant l’hivern a casa nostra.
Els períodes hàbils es mantenen igual durant la temporada 2025-2026
El període de mitja veda, només per a espècies com el tudó, la tórtora eurasiàtica, la guatlla, la garsa i l’estornell comú, s’inicia el 21 d’agost a les comarques de Lleida i finalitza l’11 de setembre (tots els dijous, dissabtes, diumenges i festius). A la resta de comarques de Catalunya aquest període és només de quatre dies (24 i 31 d’agost i 7 i 14 de setembre).
La caça menor (ocells, conill, llebres i guineu) en general comença el 12 d’octubre i s’allarga fins a l’1 de febrer de 2026, si bé cal tenir en compte les restriccions de diferents espècies, com la perdiu roja, la perdiu xerra de muntanya, el tudó, la fotja i els tords, que s’han d’adequar a les limitacions per fenologia reproductora i a una pressió de caça que permetin la conservació de les seves poblacions.
D’una manera semblant a la temporada anterior, s’han recollit a la Resolució les previsions territorials per a algunes espècies, com el període hàbil de caça de l’ànec collverd i la fotja a les àrees privades de les Terres de l’Ebre que permetin la regulació de les poblacions per prevenir danys als conreus d’aquest àmbit; la restricció de la caça de la guineu a les comarques de Lleida per ajudar al control natural de les poblacions de conill; l’aprofitament del becadell comú al Baix Empordà adequat a les dades de la població hivernant, i les condicions per poder caçar la perdiu xerra de muntanya.
Finalment, pel que fa a les espècies de caça major (isard, mufló, daina, cérvol, cabirol, cabra salvatge i porc senglar) es mantenen els períodes hàbils diferenciats segons les modalitats (acostament, aguait i batuda). Només a les comarques de Barcelona i la Catalunya Central el cabirol disposa d’un període diferent de la resta de comarques, i es mantenen el mes de novembre i desembre com a restringida la caça per a ambdós sexes.
Manteniment de les restriccions, les prohibicions i la seguretat envers les persones
Només s’ha afegit la restricció de captures màximes diàries d’ànec xiulador, i es mantenen aquelles que limiten la caça col·lectiva en zones de cria d’àliga cuabarrada, la caça de la becada i altres espècies en terrenys lliures, la caça en terrenys cremats, la prohibició de caçar els dies amb perill extrem d’incendi, els dies de neu, i el subministrament d’aliment al porc senglar sense autorització.
A fi de compatibilitzar els usos dels espais naturals i evitar el risc d’accidents, els organitzadors de batudes de caça major estan obligats des de l’any 2023 a comunicar-les al Departament d’Agricultura quan es duguin a terme en els espais naturals protegits. Els òrgans de gestió i els ajuntaments reben aquesta comunicació directament i poden determinar les accions d’informació que permetin evitar l’entrada de persones alienes a la batuda durant el temps en què estigui activa.
Autoritzacions per danys
La regulació d’enguany manté la descripció del procediment d’excepcionalitat que preveu la possibilitat de dur a terme accions de caça per al control d’espècies cinegètiques en previsió de danys als conreus o per altres justificacions previstes a la normativa. Com a novetat, la Resolució ja no recull l’apartat que regulava la declaració d’emergència cinegètica en un àmbit territorial quan una o més espècies causin danys superant un llindar determinat. Des de l’entrada en vigor del Decret llei 5/2024, de 24 d’abril, aquesta figura es regula juntament amb d’altres, com la necessitat de la qualificació del personal de control de fauna mitjançant una formació, l’anàlisi de risc de danys i l’aprovació de plans de control poblacional resultat de l’anàlisi com a pas previ a la declaració d’emergència cinegètica.
Previsions per a la nova temporada
En general, el règim pluviomètric de sequera dels darrers anys ha limitat la quantitat d’algunes espècies, l’abundància de les quals potser s’ha reduït per la manca d’aigua disponible, cosa que sobretot hauria afectat la supervivència d’exemplars joves. Les espècies migradores aquàtiques, amb lleres, llacunes i embassaments limitats, poden haver canviat els seus llocs d’hivernada a casa nostra per altres indrets. Els canvis favorables dels darrers mesos sens dubte permetran que aquestes condicions siguin millors i que els exemplars disponibles per a la caça augmentin de manera significativa. També es preveu un augment d’espècies de caça major de caràcter forestal. Caldrà estar atents a les repercussions i els perjudicis que puguin causar en altres activitats.