La pressió sobre Junts per Catalunya augmenta poques hores abans que el Congrés voti els dos decrets d’habitatge del govern espanyol. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, han reclamat aquest divendres a la formació que reconsideri el seu rebuig a unes mesures que inclouen la protecció davant determinats desnonaments, la pròrroga dels contractes de lloguer i restriccions a les operacions especulatives.
La direcció de Junts va decidir dijous a la nit votar en contra dels dos textos si el govern de Pedro Sánchez no els retira. El partit reclama tornar a negociar-los i elaborar una nova proposta que, segons defensa, permeti afrontar la crisi de l’habitatge sense reduir l’oferta disponible al mercat. El govern espanyol, però, ha descartat retirar-los i manté la votació prevista per aquest divendres.
ILLA DEMANA A JUNTS QUE RECTIFIQUI
Salvador Illa ha entrat directament en la disputa aquest divendres al matí i ha qualificat d’“incomprensible i irresponsable” la decisió de Junts. El president català ha instat la formació a rectificar abans de la votació.
“No es pot dir que es defensa Catalunya mentre es bloquegen mesures per garantir el dret a l’habitatge. Defensar Catalunya és defensar la seva gent”, ha afirmat Illa, que ha situat Junts al costat del PP i Vox en el rebuig als decrets.
La consellera Sílvia Paneque també ha intensificat la pressió. Aquest divendres ha criticat que Junts comuniqués la seva posició definitiva a última hora després de setmanes de converses. “No es poden fer posicions com aquesta de matinada”, ha retret la consellera, que considera que davant la crisi de l’habitatge no és moment de fer “jugades polítiques”.
Paneque ja havia apel·lat aquesta setmana a la “responsabilitat” i la “generositat” de Junts i havia reclamat als partits que abandonessin les “trinxeres” per buscar un marc compartit en matèria d’habitatge.
QUÈ ESTÀ EN JOC AL CONGRÉS?
El primer decret inclou, entre altres mesures, la suspensió fins al 2030 de determinats desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional, restriccions a la compra especulativa d’habitatges per part de determinats fons fins al final del 2028 i una regulació més estricta dels lloguers de temporada i d’habitacions.
També estableix una pròrroga extraordinària de fins a dos anys per a determinats contractes de lloguer que finalitzin abans del 31 de desembre del 2028, deduccions fiscals per a llogaters i propietaris, incentius per mobilitzar habitatges buits i préstecs de fins a 50.000 euros al 0% per facilitar l’accés al primer habitatge.
El segon decret busca reforçar encara més l’estabilitat dels contractes d’arrendament habitual. El mateix executiu espanyol ha reconegut que aquest segon text té més dificultats per superar la votació perquè no havia estat negociat prèviament amb tots els grups.
JUNTS MANTÉ EL NO
Junts argumenta que les mesures poden tenir efectes contraris als buscats, reduint l’oferta d’habitatges de lloguer i pressionant encara més els preus. Per això reclama retirar els textos i començar una nova negociació.
La decisió és especialment determinant en el primer decret. Amb els suports que s’han anat confirmant durant les últimes hores, els set diputats de Junts poden decantar-ne la convalidació. El PNB i Coalició Canària han anunciat el suport al primer paquet, mentre que Podem i ERC també han confirmat el vot favorable als dos textos.
El govern de Pedro Sánchez ha decidit, malgrat tot, portar els decrets fins al ple. La votació convertirà així l’habitatge en un nou pols entre l’executiu espanyol i Junts, amb les mesures aprovades aquesta setmana pendents del sentit final dels vots al Congrés.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat