En els últims dies, moltes persones a Catalunya i la resta de l’Estat s’estan preguntant el mateix. Van pel carrer i observen que alguns dels arbres han perdut gran part de la seva escorça de sobte i es pregunten: què els passa als arbres? És culpa de la calor? De la sequera? Hi ha alguna raó més? Afortunadament, la resposta a aquesta pregunta no és gens preocupant i la societat pot quedar tranquil·la: és un signe de la bona salut dels arbres.
L’arbre conegut com a “plàtan comú” o “plàtan d’ombra” (Platanus × hispanica), que no s’ha de confondre amb el plataner, és un dels arbres més comuns als carrers de tot Catalunya. És molt resistent a les condicions meteorològiques extremes (excés o falta de pluges, forts vents o grans insolacions), i de poca exigència, és a dir, pràcticament no necessita manteniment per part de les administracions, el que el converteix en una espècie perfecta per al creixement urbà.
Un dels seus trets característics és la seva escorça, formada amb plaques que sovint es desprenen i cauen a terra. Aquest any, la diferència, és que tots els plàtans comuns de Catalunya han perdut gran part de la seva escorça de cop, un fet que habitualment ocupa més de temps i passa més desapercebut.
La raó principal per la qual això està passant aquest any, segons expliquen des de ‘El Periódico’, ha estat la coincidència en el temps d’una major insolació amb una època en què, per fi, han arribat les pluges. El resultat ha estat el creixement “sobtat” d’aquests arbres, que estan aprofitant per créixer i madurar.
Com que el tronc de l’arbre creix, l’escorça se li queda petita i es desprèn, deixant lloc a la formació d’una nova escorça que anirà creixent durant els pròxims dies i setmanes. La imatge que deixen, però, ha estat molt comentada, especialment a les xarxes socials. Grups de WhatsApp, de Facebook o fils de Twitter es preguntaven per què les voreres de les ciutats s’havien omplert de cop d’escorça caiguda dels arbres.
I la resposta és, senzillament, que els arbres estan creixent gràcies a les bones condicions meteorològiques del mes de maig i principis de juny —tot i que insuficients per pal·liar la sequera que patim— sumat al fet que estem vivint els dies de més hores de sol de tot l’any.
