Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Antonio Carmona torna a la primera línia del sistema ferroviari català, però aquesta vegada des d’Adif. L’històric portaveu de Renfe a Catalunya s’incorpora al gestor d’infraestructures com a coordinador de la xarxa de Rodalies, enmig d’una nova crisi del servei marcada per les afectacions de les pluges i la plantada dels maquinistes.
El càrrec és de nova creació i inclou funcions de portaveu i de relacions institucionals. El fitxatge pretén reforçar la comunicació d’Adif, responsable de la infraestructura ferroviària, mentre que Renfe opera els trens.
UNA CARA CONEGUDA PER EXPLICAR LES INCIDÈNCIES
Durant anys, Carmona ha estat una de les figures més habituals als mitjans quan una avaria o una interrupció alterava la circulació de Rodalies. Ara haurà d’assumir aquesta tasca des de l’empresa que gestiona elements essencials per al funcionament del servei, com les vies, la catenària i la senyalització.
El canvi arriba després d’uns mesos en què havia quedat apartat de la comunicació pública de Renfe i havia passat a desenvolupar tasques dins de l’àrea comercial.
DE DIRECTOR DE RODALIES A PORTAVEU D’ADIF
Carmona va ser nomenat director de Rodalies el març del 2024. Un any després, el març del 2025, Josep Enric Garcia Alemany va assumir la direcció operativa i la interlocució amb la Generalitat, un moviment que va reduir les seves responsabilitats efectives.
El cessament es va produir el juliol del 2025, quan Carmona va passar a ocupar-se de la representació institucional i la comunicació de Renfe a Catalunya. El juliol del 2026 també va deixar de ser-ne el portaveu. Ara, el seu fitxatge per Adif el retorna a un càrrec amb projecció pública.
PORTES GIRATÒRIES
La trajectòria recent de Carmona il·lustra la successió de càrrecs dins del mateix entramat ferroviari públic: de portaveu a director, després a representant institucional, a l’àrea comercial i, finalment, a una nova responsabilitat a Adif.
Es tractaria d'un cas de «portes giratòries» que es produeixen entre dues empreses públiques, amb un professional que continua dins del sector tot i els relleus i les reorganitzacions. El retorn d’una cara coneguda arriba mentre els usuaris continuen esperant una millora definitiva del servei.
