El Carnaval de Totana, a Múrcia, ha generat gran controvèrsia després que una de les comparses decidís representar una escena humorística sobre la detenció de l’expresident català Carles Puigdemont. En els vídeos que circulen per les xarxes socials es veu un home disfressat de Puigdemont, amb perruca negra i una corbata amb la senyera, intentant fugir de la policia, mentre un grup de persones disfressades d’agents dels Mossos d’Esquadra, totes simulant dones vestides amb minifaldilles i perruques, intenten detenir-lo. Finalment, dos homes disfressats de policies acaben tancant-lo en una gàbia. Els participants van recrear un escenari que semblava un discurs polític, amb senyeres i un faristol, i van acabar amb la representació de la detenció de l’imitador de Puigdemont.
La carrossa, decorada amb una gran imatge del president perseguit i amb un cartell de “Se busca”, va ser acompanyada d’una música còmica de persecució. Aquesta representació ha aixecat una gran indignació a les xarxes socials. Molts usuaris consideren que l’actuació conté elements “catalanòfobs” i “masclistes”, ja que les agents dels Mossos, representades com a dones, són mostrades com incapaces de capturar al personatge de Puigdemont. La combinació de la crítica política i l’humor, juntament amb la música, ha estat vista per algunes persones com una falta de respecte cap al president a l’exili i al cos de policia català.
Esto ha pasado en el Carnaval de Totana en Murcia. Catalanofobia y machismo. pic.twitter.com/IqjXSbqCSn
— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) March 17, 2025
Unes representacions que també tenen cabuda a Catalunya
No obstant això, també hi ha qui defensa la “llibertat d’expressió” i la tradició carnavalesca, considerant que aquestes representacions formen part de l’humor popular i dels costums locals.
De fet, a Catalunya també es fan representacions similars. En aquest darrer Carnaval, una comparsa de Torredembarra va recrear una situació similar representant la comissaria nova de Torredembarra, la roda de premsa de l’expresident a l’Arc de Triomf, i tot l’esdeveniment girava al voltant de la recerca de Puigdemont, representat per un membre de la comparsa. A més, tots els membres de la carrossa anaven vestits de Mossos, i a la part posterior de la disfressa posava Il·lusos d’Esquadra. A altres llocs com Tarragona, per exemple, s’han fet altres representacions amb personatges polítics i militars.
El debat sobre aquesta representació reflecteix la tensió entre la llibertat d’expressió i els límits de l’humor. Mentre que per a alguns es tracta d’una tradició carnavalesca que permet la crítica política i social, per a altres pot resultar ofensiva, especialment quan es tracta de qüestions tan delicades com la situació de Carles Puigdemont i la percepció de certs col·lectius. Aquesta situació posa en evidència les diferents sensibilitats i les diverses formes d’entendre l’humor en funció de les ideologies polítiques i les realitats socials de cada lloc.
