El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dissabte una línia d’ajudes de 20 milions d’euros fins a 2029 amb la finalitat de rehabilitar 400 habitatges buits i equipaments públics en desús per fer-ne lloguer assequible. lla, en la I Trobada de Municipis Rurals, organitzada al Món Sant Benet (Bages), ha explicat que la proposta s’aprovarà en el Consell Executiu de dimarts vinent, i s’emmarca en la llei de l’Estatut de municipis rurals, en vigor des de l’estiu. Alhora, “s’activarà un nou parquet d’incentius fiscals” i de deduccions per incentivar el trasllat al món rural i a la rehabilitació. Unes mesures que, segons càlculs de l’executiu, tindrien un impacte de 14 milions d’euros a les arques públiques.
En matèria fiscal, Illa ha precisat que s’aplicaran rebaixes de fins al 20% de l’IRPF, de cara a la renda del 2026, “per promoure el trasllat de població als municipis rurals als menors de 35 anys i famílies amb fills, en edat d’escolarització”. També “noves deduccions” per trasllat, compra i lloguer d'habitatge habitual. Unes desgravacions que se sumen, per exemple, a les deduccions de l'impost sobre transmissions patrimonials.
La posada en marxa d’aquesta “borsa d’habitatge rural”, tal com l’ha batejat Illa, comportarà una major coordinació entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i els consells comarcals per mobilitzar aquestes finques. En aquest sentit, des de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) es configurarà “l’Incasòl rural”, ha indicat el president català. Es tracta d’un equip multidisciplinari (enginyers, arquitectes, administratius i especialista en dret), integrat inicialment per sis persones, per assistir ajuntaments i entitats supramunicipals d’aquesta àrres en tramitacions i gestions urbanístiques. Alhora, promourà la recuperació de nuclis antics i col·laborarà en la rehabilitació d’immobles vells.
En aquesta línia, Salvador Illa ha afirmat que s’està estudiant amb Infraestructures.cat perquè “sigui un mitjà propi del món local” perquè ajudi a implementar “aquests recursos”. També ha dit que “s’està treballar per “recuperar competència plena” per recuperar secretaris i interventors als consistoris.
Per una altra part, el president de l’executiu català ha destacat que s’incrementarà l’aportació al Fons de Cooperació Local del 2026 amb un extra de nou milions d’euros (per aquest 2025 l’import màxim fixat total és de 146.335.567,20 euros).
Tot plegat, són propostes que impactaran en els 608 municipis de Catalunya que tenen menys de 2.000 habitants, dels quals 381 són d’especial atenció perquè la seva població està per sota de les 500 persones. Tanmateix, la partida reservada està condicionada a l’aprovació de pressupostos. “Es tracten de les primeres mesures per desplegar l’Estatut de municipis rurals”, ha resumit Illa per “entendre i atendre Catalunya des dels municipis que manteniu viu el territori sencer”.
La futura llei de Territori
Paral·lelament, a la inversió econòmica i projectes de rehabilitació, la Generalitat “crearà un grup d’estudi”, perquè “totes les polítiques públiques” incorporin una avaluació d’impacte en el món rural. És a dir, “es miri al país de d’un municipi rural”, ha reblat Illa. La voluntat és que la futura llei de Territori s’adapti a la planificació urbanística de cada localitat, incloure apartats que simplifiquin i que facilitin el desenvolupament dels municipis petits, aportant una “mirada de sensibilitat” al món rural.
Per impulsar totes aquestes propostes es crearan quatre comissions (urbanisme, mobilitat, telecomunicacions i d’impacte normatiu). La idea és que estiguin constituïdes cap a finals de febrer.
Crida per canviar la llei d’estabilitat pressupostària de l’Estat
La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha fet una crida a les administracions locals a portar una “proposta majoritària” al Congrés dels Diputats per modificar la llei d’estabilitat pressupostària. Romero l’ha qualificat “d’injusta” i ha afirmat que, de vegades, s’envien partides als ajuntaments però “no tenen capacitat per gastar-les” o bé superen aquest topall normatiu. “Al final, van per amortitzar el deute i no sé si aquest és l’objectiu de les ajudes”, s’ha queixat la consellera.
Romero, en la seva intervenció a la taula rodona durant la jornada, ha detallat les bonificacions anunciades per Illa com ara entre 150 i 2.000 euros per trasllat de residència a un municipi rural. “Un element d’incentiu”, ha defensat la titular d’Economia i Finances i ha afegit que són mesures “per ajudar al repoblament de municipis petits”. També ha concretat deduccions del 15 i 20%, en funció de la base, d’adquisició d’un habitatge habitual en una localitat rural i el mateix percentatge per a la rehabilitació. Romero ha dit que de cara a febrer tindran el llistat dels municipis que rebran el finançament del fons específic del Fons de Cooperació Lcaol de nou milions d’euros.
Tot i això, la consellera ha remarcat que “no tot són recursos” i ha apostat per “posar eines perquè tinguin impacte” aquests diners. Per aquest motiu, ha apuntat a la necessitat, entre d’altres, d’una llei de finançament autonòmic perquè els municipis tinguin una “estabilitat” i puguin conèixer els recursos amb els quals disposaran.
En la mateixa línia s’ha pronunciat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que en la cloenda de la I Trobada de Municipis Rurals, ha assegurat que suposarà “una major oportunitat”. “Repartir poc no serveix de gaire”, ha reblat Dalmau i ha reconegut que això permetria “fer un salt” en el finançament als ens locals.
D’altra banda, Dalmau ha reclamat “deixar enrere el partidisme” a l’hora de desplegar l’Estatut dels Municipis Rurals” i que es “mantingui l’esperit de col·laboració i generositat”. El conseller ha admès que és un “camí complex”, ja que comportarà, entre d’altres, modificacions de normatives. Així mateix, ha posat de relleu “tractar-se mútuament com a adults i amb una relació de confiança” entre el Govern i els municipis del món rural.