L’expresident de la Generalitat Pere Aragonès és qui més recursos ha destinat a la seva activitat institucional durant el 2025, amb una despesa total de 43.205 euros. Així ho recullen les memòries anuals dels expresidents consultades per l’ACN, que situen Aragonès al capdavant per davant d'Artur Mas, que fins ara havia liderat aquest rànquing.
Mas ocupa la segona posició amb 41.216 euros, uns 600 menys que l’any anterior. Per contra, el president de Junts, Carles Puigdemont, registra la despesa més baixa amb només 628 euros, destinats exclusivament a premsa i dominis, en el que suposa el seu mínim històric.
Els expresidents José Montilla i Quim Torra també han incrementat lleugerament la seva despesa respecte a l’any anterior, amb 34.837 i 16.890 euros respectivament.
Els pressupostos de la Generalitat estableixen un màxim anual de 60.000 euros per a cada oficina d’expresident, destinats a cobrir despeses com la seguretat, desplaçaments o l’organització d’actes. Cap dels exmandataris ha arribat a aquest límit. A banda, els costos estructurals com el personal, el lloguer o el manteniment de les oficines són assumits directament per Presidència i no s’inclouen en aquestes memòries.
En el cas d’Aragonès, que presenta la seva primera memòria d’un any complet, destaquen els 17.450 euros en seguretat, 13.500 en el desenvolupament de la seva pàgina web i 6.000 en desplaçaments. Durant el 2025 ha fet viatges a Berlín, Nova York-New Haven —convidat per la Jackson School of Global Affairs de la Universitat de Yale— i Istanbul, així com més de seixanta reunions presencials a la seva oficina dels Jardins de Pedralbes. El setembre passat va anunciar que renunciava a cobrar el sou d’expresident per dedicar-se a dirigir l’empresa familiar hotelera.
Pel que fa a Mas, la partida més elevada és la dels 16.335 euros destinats al seu videopòdcast “A favor de la política”, seguida dels 11.800 euros en manutenció del personal de seguretat. La seva memòria també recull novetats vinculades a processos judicials d’anys anteriors, inclosa una querella criminal per l’anomenada operació Catalunya.
En canvi, Puigdemont presenta una activitat amb una despesa gairebé nul·la. La seva oficina argumenta que no disposa de recursos per a seguretat perquè “el Departament d’Interior no autoritza la seguretat que correspondria al president Puigdemont d'acord amb la Llei 6/2003 de 22 d’abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat”. També asseguren que l’oficina no genera costos de lloguer ni manteniment addicional. Durant el 2025 ha mantingut reunions a Brussel·les amb el president Salvador Illa i amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i ha fet dos desplaçaments institucionals.
Torra, per la seva banda, destaca en la seva memòria que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha admès a tràmit les demandes sobre la seva suspensió com a diputat. Ha participat en prop de setanta actes i ha mantingut una seixantena de reunions. Entre les despeses principals hi ha la creació d’una nova web (6.158 euros) i el servei de seguretat.
Montilla també incrementa lleugerament la despesa, amb prop de 8.000 euros destinats al manteniment de la pàgina web i més de 3.000 euros en viatges i allotjaments. Durant el 2025 ha assistit a 115 actes i ha rebut 80 visites institucionals.
El cas de Pasqual Maragall és diferent: des del 2020 rep una aportació directa del Govern per cobrir necessitats personals i socials, ja que pateix Alzheimer.
Finalment, Jordi Pujol no disposa d’oficina des del 2014, quan va renunciar-hi després de fer públic que la seva família tenia diners sense regularitzar a l’estranger.
