La Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) reclama la necessitat d’un canvi en el model alimentari de Catalunya, que faci “compatible” la dignificació de la tasca que realitzen els pagesos i alhora es conservi o restauri la biodiversitat que habita els espais agraris.
En un comunicat, l’entitat alerta que la “greu situació” que afronta actualment la pagesia a Catalunya “se suma a una alarmant pèrdua de biodiversitat” i, en aquest sentit, presenta una vintena de propostes per afavorir l’agroecologia, la sobirania alimentària i el consum local “per tal de fer possible un model de pagesia compatible amb la conservació de la natura”.
Entre d’altres, la XCN proposa apostar per un model productiu i de consum que tingui com a “pilars fonamentals” a la producció local, la sobirania alimentària, la petita i mitjana pagesia, l’adaptació al canvi climàtic, la coordinació i col·laboració publicoprivada, l’eficiència dels processos i la generació d’economia local. Així mateix, suggereixen apostar per una pagesia “respectuosa” amb els recursos naturals que fomenti agroecosistemes amb “capacitat de resiliència” davant els canvis ambientals. En la mateixa línia, plantegen adaptar els cultius al context climàtic actual i passar d’un model intensiu a l’extensiu.
L’entitat, entre d’altres, també demana “donar suport” a iniciatives que facin compatible l’activitat agrària i la conservació de la natura a Catalunya, així com a les que aposten per “preservar” la superfície agrària “davant la pressió urbanística i l’abandonament”. La XCN també recull una sèrie de propostes per garantir el relleu generacional i recomana fomentar la compra pública de terres i horten risc especulatiu” o implementar polítiques d’informació i acompanyament per reforçar la instal·lació de joves al món rural.
Amb tot, la XCN recorda que, segons l’informe de l’Estat de la Natura 2020, en els últims 20 anys els ambients agrícoles i els prats han perdut fins a un 34% dels exemplars de les espècies de fauna salvatge que hi habiten. Les espècies més afectades han estat les que depenen exclusivament d’aquests ambients, com ara els ocells esteparis o les papallones de prats.
En la mateixa línia, l’entitat denuncia que la situació “és encara més greu” en el cas de les espècies incloses en la Directiva Hàbitats, ja que un 85% de les espècies pròpies d’ambients agrícoles i prats incloses en aquesta directiva es troben en un estat de conservació desfavorable.
