El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha posat en valor que l’acord pressupostari entre el govern del PSC, ERC i els Comuns impacta directament sobre el sector agroalimentari. En aquest sentit, ha explicat que el seu Departament és un dels dos únics, juntament amb Interior, que no ha vist alterada la xifra assignada des de la proposta inicial presentada fa dos mesos, propera a 1.000 milions d’euros (MEUR).
Així mateix, Ordeig ha subratllat que mai abans s’havien mobilitzat "tants recursos per als agricultors i pescadors professionals". No obstant això, aquesta decisió ha generat reaccions crítiques per part de l’oposició, que denuncia una paràlisi pressupostària per falta de modificacions substancials. Des d’ERC han advertit al conseller que amb el seu suport "se li ha acabat el crèdit i les excuses per complir amb el sector".
Resposta a les crítiques i context advers
Davant les objeccions dels grups opositors que no formen part de l’acord, Ordeig ha defensat la gestió realitzada pel seu Departament davant un conjunt complex de factors interns i externs: crisis sanitàries globals, conflictes armats o aranzels imposats pel govern dels Estats Units sota l’administració Trump.
Ha explicat que han hagut d’actuar amb rapidesa malgrat disposar de consignacions pressupostàries insuficients fins al moment i atenent demandes del sector que acumulen més d’una dècada sense resposta. Tot plegat mentre es projectava una mirada cap al futur.
Autocrítica i responsabilitat compartida
També s’ha mostrat autocrític assegurant que "evidentment es pot fer millor", però atribueix a tots els grups polítics —que en algun moment han participat en diferents executius de la Generalitat o altres governs— la responsabilitat col·lectiva per no haver agilitzat prou "l’arquitectura administrativa" construïda conjuntament.
No obstant això, ha destacat que Agricultura és el Departament amb més agilitat per convocar ajudes públiques adaptades a les necessitats específiques de cada subsector.
Apel·lació a un nou relat sobre el futur agrari
A més, Ordeig ha reclamat un "canvi de relat" perquè considera erroni afirmar que no hi hagi futur pels joves interessats a treballar al sector primari. En aquest sentit ha apuntat que la gent vinculada al món agrari recolza l’acord pressupostari vigent i ha remarcat com l’any passat es va superar la barrera del creixement de la renda agrària després de tres anys consecutius incrementant-se "enmig d’una tempesta mundial".
Crítiques polítiques diverses
Per part de Junts, la diputada Irene Negre va carregar contra el Govern acusant-lo de “resignar-se” sense exigir inversions imprescindibles a Madrid per evitar “incomodar al PSOE”. També va assenyalar que Agricultura és el pressupost amb menys creixement percentual: dels 67 MEUR addicionals només ells corresponen a modificacions introduïdes durant les sessions parlamentàries. Negre va lamentar l'absència d'una solució clara per als problemes estructurals del sector previst pel 2026 i va qualificar els comptes com mancats d’ambició i potencial necessari per garantir un futur digne als catalans.
D’altra banda, la diputada d’ERC Montse Bergés va destacar que faciliten al Govern aquesta eina financera mitjançant el vot favorable, però va advertir Ordeig: "se li ha acabat el crèdit i les excuses"; ara li toca complir amb les exigències del sector. Bergés també va assegurar que no renunciaran a cap reivindicació política ni econòmica relacionada amb Catalunya davant Madrid —com ara assumir despeses addicionals valorades en 72 MEUR destinades a combatre la pesta porcina africana (PPA) retirades recentment del fons de contingència estatal.
L’exdiputada del Partit Popular (PP), Montserrat Berenguer, va titllar els membres del Govern com “professionals del teatre de comèdia”, ja que segons ella era evident des del març passat que els comptes s’aprovarien abans de l’estiu; lamentava així haver-los fet perdre temps. A més, criticava mantenir fins a 71 càrrecs eventuals dins del Departament d’Agricultura considerant-ho poc respectuós envers agricultors i pescadors.
D’altra banda, Rafael Villafranca, diputat de VOX, descrivia els pressupostos com un “acte de subordinació del sector primari a l’Agenda 2030”, on es promou reduir emissions basant-se en una agenda globalista que estigmatitza pagesos i ramaders atribuïnt-los excessos contaminants com CO₂.
Lluita contra la concentració agrícola i model energètic sostenible
Així mateix, Núria Lozano dels Comuns, va posar èmfasi en què cada vegada més superfície agrícola queda concentrada en poques mans; des del seu grup aposten per impulsar un model familiar pròxim capaç d’oferir sobirania alimentària efectiva.
Dani Cornellà de la CUP, centrava crítica en els fons destinats a plantes productores de biogàs (25 MEUR), defensant instal·lacions petites repartides territorialment. Va denunciar especialment un projecte impulsat des d’un fons danès ubicat a La Sentiu de Sió (La Noguera), destinat a ser "la planta més gran del sud europeu" malgrat oposició local; preveu gestionar anualment fins a 500.000 tones residus orgànics. Cornellà mostrava sorpresa perquè se li concedís una subvenció pública important (4,5 MEUR) tot allargant termini fins al 2027 "perquè no perdin aquesta ajuda".
Més recursos: prop dels 1.000 milions destinats a Agricultura
L’import total assignat al Departament serà finalment 994,4 milions dins els nous pressupostos oficials sumant-se fins als 999,1 MEUR si es comptabilitzen fons addicionals. Aquest volum suposa un increment significatiu respecte als comptes aprovats l’any anterior (+21%, equivalent a +174 MEUR).
Aposta destacada per modernitzar regadius
Dins aquestes xifres destaca una partida concreta destinada a modernització dels sistemes regadius dotada amb 90 milions dins marc estratègic conegut com a Pla Lideratge Econòmic.
L’objectiu principal és desplegar mecanismes tant per mitigar com adaptar-se activament als efectes derivats del canvi climàtic així com desbloquejar inversions estructurals pendents relacionades amb regadius existents o crear-ne nous.
Les sequeres extremes cada cop més freqüents juntament amb pressions sobre disponibilitat hídrica comprometen seriosament viabilitat explotacions agrícoles; és per això mateix augmenten aquest finançament en 14,4 milions addicionals orientats especialment cap eficiència hídrica reforçada adaptativa així com prioritzar projectes modernitzadors clau.
