El Govern ha impulsat un pla d'inversió de 300 milions d'euros per reforçar el sistema català de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) amb l'horitzó de situar Catalunya entre les 50 regions més innovadores d'Europa el 2030. La proposta, que ha presentat la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, es començarà a desplegar aquest 2025, i combina noves infraestructures, programes per captar i retenir talent i un increment de recursos per als centres CERCA que permetrà augmentar la dotació en un màxim de 25 milions d'euros. A banda, inclou projectes destacats com l'ampliació del Sincrotró Alba o la futura Vall de la Quàntica. La iniciativa dona compliment a l'acord d'investidura entre el PSOE i ERC assolit l'any 2024.
Núria Montserrat ha assegurat que el nou pla respon a una anàlisi detallada sobre les debilitats i potencialitats del sistema actual, i busca dotar-lo d’estabilitat i sostenibilitat a llarg termini.
En aquest sentit, ha subratllat que la proposta té mirada de país i s’ha dissenyat amb la voluntat “d’arribar a tots els territoris, reduir desequilibris i garantir que la recerca i la innovació tinguin un impacte real sobre el conjunt de la societat”.
Montserrat també ha posat l’accent en la necessitat de reforçar l’autonomia estratègica de Catalunya dins del marc europeu, especialment en àmbits tecnològics i industrials clau com el de les tecnologies quàntiques, la supercomputació, la biomedicina, la intel·ligència artificial o les tecnologies netes. “Aquestes diferents àrees de recerca realment ens poden ajudar a ser molt més competitius i sobretot amb aquesta mirada de prosperitat compartida”, ha apuntat la consellera.
A banda, ha destacat el compromís amb la generació i compartició de coneixement, posant el talent al centre i consolidant el posicionament de Catalunya en els circuits internacionals. “Tenim aquesta missió ferma de ser una de les 50 regions més innovadores d’Europa”, ha afegit.
Un 27,5% més d’inversió per als centres CERCA
Un dels primers moviments del pla serà l’increment d’un 27,5% d’inversió, fins a 25 milions d’euros, en el finançament basal dels 42 centres que formen la xarxa CERCA. Aquesta mesura pretén donar estabilitat econòmica a les institucions de recerca i reforçar la seva capacitat per competir a escala internacional.
Aquest increment anirà acompanyat d’un nou model d’avaluació que prioritzarà l’excel·lència científica, l’impacte social i la qualitat. “És una aposta per consolidar el nostre sistema en el circuit internacional i garantir que els recursos es distribueixen amb criteris rigorosos i transparents”, ha destacat Montserrat.
El finançament es distribuirà mitjançant programes d’avaluació que valoraran què fan els centres, com ho fan, la qualitat de la recerca i com es transfereix el coneixement a la societat. L’objectiu és garantir una gestió eficient dels recursos i reforçar el paper dels centres CERCA com a motors de recerca i innovació al territori.
Entre aquesta quarantena de centres hi ha l’IFIC a Tarragona, l’IDIPJI a Girona o l’IPES també a Tarragona. “Venim de setze anys de crisis socioeconòmiques que han impactat molt negativament en el sector del coneixement”, ha recordat la titular d'Universitats i Recerca que ha defensat una estratègia sostinguda per no perdre oportunitats i mantenir Catalunya dins el circuit mundial del talent.
Infraestructures estratègiques: el Sincrotró Alba i la Vall de la Quàntica
Entre les inversions més destacades del pla hi ha l’ampliació del Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès, que es transformarà en una instal·lació de quarta generació. Aquesta actualització tecnològica posicionarà Catalunya com a líder europeu en recerca amb llum de sincrotró, amb una inversió prevista de gairebé 1.000 milions d’euros durant els pròxims tretze anys, en col·laboració amb el Ministeri de Ciència, Universitats i Innovació.
També destaca el desenvolupament de la Vall de la Quàntica, un ecosistema d’innovació en tecnologies quàntiques liderat per l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Castelldefels. El projecte, amb una inversió total de 43 milions d’euros, vol situar Catalunya en una posició capdavantera en aquest camp emergent.
A més, ha destacat d’altres projectes com el nou edifici L de l’ETSEIB al campus de la UPC; les Factories d’IA, impulsades pel Barcelona Supercomputing Center, o l’InnoFab, destinat a la fabricar de prototips de xips amb materials alternatius al silici. “Aquesta infraestructura, ubicada entorn de la Universitat Autònoma de Barcelona, busca convertir-se en un referent europeu en la producció de semiconductors”, ha assegurat.
També es preveuen inversions per al creixement del supercomputador MareNostrum 5 cap al MareNostrum 6, i per a la modernització d’infraestructures ja existents que necessiten actualitzacions per continuar formant part del circuit europeu d’excel·lència científica.
Talent i transferència: eixos clau del nou model
Montserrat també ha indicat que, un altre pilar fonamental de l’estratègia és el reforç de les iniciatives de transferència de coneixement i innovació, amb l’objectiu de potenciar la col·laboració entre el sistema de recerca, el teixit productiu i el conjunt de la societat. L'objectiu, ha dit, és garantir que els resultats de la recerca tinguin un impacte econòmic i social tangible, i que contribueixin a la creació de noves empreses per al benestar de la ciutadania.
“Garantirem la col·laboració entre el sector públic, el privat, la recerca i les universitats perquè, de manera col·laborativa, es pugui accelerar el coneixement en producte”, ha afirmat la consellera, que ha anunciat que el primer trimestre de 2026 s’obrirà una nova convocatòria per la transferència de coneixement.
