Baixa el consum de l’alcohol i tabac entre els alumnes de secundària, mentre que l’oci digital comença a fer-se un lloc entre les addiccions dels joves. Aquesta és la lectura que s’extreu dels resultats de l’última Enquesta sobre l'Ús de Drogues en l'Ensenyament Secundari, que va entrevistar 2.500 estudiants durant el 2025 per recollir aquestes dades.
Tot i això, l’enquesta mostra que l’alcohol continua tenint una forta presència entre els estudiants de secundària, malgrat tenir-ne prohibida la compra. Segons la mostra, la meitat d’ells n’havia consumit l’últim mes i un de cada cinc en fa un consum intensiu. Encara que les dades semblen (i són) preocupants, s’ha de tenir en compte que les borratxeres han assolit els nivells més baixos des del 2000. Un factor que reflecteix la davallada progressiva que està tenint aquesta pràctica. En el cas de la marihuana, passa del 40% fa nou anys al 16,2% actual.
L’oci digital, nova preocupació
Ara bé, aquesta tendència a la baixa ha vingut acompanyada de noves addiccions que cada cop són més presents entre els joves catalans. L’alumnat passa 4,8 hores al dia connectat a internet entre setmana, mentre que al cap de setmana les hores pugen a 6,7. A això se li suma l’ús problemàtic de les xarxes socials, que escala al 15,7% entre els estudiants de secundària.
L’enquesta també assenyala dues pràctiques més que tenen cada vegada major prevalença entre els joves: els videojocs i les apostes. Tots dos són casos que tracten a la Unitat de Joc Patològic i altres Addiccions Comportamentals del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge. Si ens centrem en les persones d’entre 14 i 25 anys que atenen, el 71% d’ells venen per problemes amb els jocs amb apostes, el 17% per l’addicció als videojocs i en tercer lloc es troben els casos de compres compulsives. Les xarxes socials, en canvi, no hi tenen tant de pes: “De les xarxes socials se’n para molt, però no es tracta tant. No veiem aquest perfil. Pot ser que no demanin ajuda”, reflexiona Mónica Gómez, del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge.
A més, la majoria dels casos que rep l’hospital són homes. Una tendència que també assenyala l’enquesta: un 84,9% dels alumnes juguen a videojocs, però, si parlem únicament dels homes, són el 97% i un 10% d’ells presenten símptomes d’addicció. Pel que fa a les apostes, les dades de l’estudi reflecteixen que un 5,7% presenten símptomes i un 17% admeten haver jugat l’últim any (12% en línia).
El perill del ‘loot boxing’
Els videojocs fa anys que han entrat a bona part de les cases catalanes i, en alguns casos, suposen problemes d’addicció. Mónica Gómez explica que tenen una “estructura atractiva” i el seu format per nivells són una arma de doble fil. “Són partides ràpides i és fàcil començar a jugar a un videojoc, però per dominar-lo requereix més temps”, apunta.
Els casos més habituals que reben són els dels videojocs multijugador, amb jocs populars com el Fortnite o el League of Legends (LOL). Amb tot, els majors problemes apareixen amb el que s’anomena ‘loot boxes’ (caixes de recompensa en anglès). Es tracta de sistemes de recompensa aleatòria que es poden adquirir dins del joc amb diners reals o amb altres vies més lentes relacionades amb el teu rendiment a la partida. Per exemple, amb cofres per aconseguir millors armes o sobres sorpresa que et donen accés a millors jugadors de futbol.
“Molts estudis associen les ‘loot boxes’ com la porta d’entrada per a desenvolupar addiccions al joc amb aposta. Semblen innocents i senzilles, però veiem gent jove que s’ha arribat a endeutar. La recompensa és aleatòria i funciona igual que una màquina escurabutxaques. Enganxa perquè és un reforç intermitent”, afirma la Mónica Gómez.
Les apostes estan de moda
Darrere de tot això, el gran problema que sobresurt és el de les apostes i el joc d’atzar. “A la societat actual hi ha una acceptació del joc. No hi ha una percepció de risc com amb l’alcohol o les altres drogues. La part cultural d’anar a un casino o fer apostes esportives s’està normalitzant, sobretot en població jove”, alerta la doctora en psicologia de l’Hospital de Bellvitge.
Entre els casos d’entre 14 i 25 anys que atenen, un 42% juguen a màquines escurabutxaques, un 40% fan apostes esportives i un 39% van a casinos o sales de joc. De fet, una de les curiositats és la forma habitual d’accedir-hi. Malgrat que el mòbil ha permès que tinguem un casino a la butxaca, un 75% dels casos tractats hi juguen de manera presencial. Una dada alarmant tenint en compte que, en principi, els menors no poden entrar ni a casinos ni a les cases d’apostes. “La gent jove socialitza dins d’un saló de jocs”, destaca.
Més enllà de la mateixa addicció, aquests casos comporten també efectes econòmics entre els diversos pacients que tracten i la meitat dels joves que arriben arrosseguen deutes. Aquests van des dels 10 euros fins als 120 mil i tenen una mitjana de 8 mil euros.
Qui pot generar aquestes addiccions?
Tot i que qualsevol jove pot desenvolupar una addicció a videojocs o a les apostes, hi ha factors de vulnerabilitat que fan que certs perfils siguin més propensos. Un d’ells és començar a desenvolupar una addicció conductual amb edats primerenques, que facilita una addicció més gran a la vida adulta. Alguns dels altres factors són les persones que puguin tenir quadres d’ansietat, depressió o baixa autoestima, ja que tant els videojocs com les apostes “tenen moltes vegades la funció d’evasió” i fan de via d'escapament.
A banda, les personalitats amb impulsivitat, més sedentàries o que toleren malament l’avorriment també poden estar més exposats a aquests problemes, malgrat que no és 100% causal. Finalment, la tecnologia pot ser alhora una porta d’entrada a aquestes addiccions i “l’accessibilitat de manera il·limitada a dispositius electrònics” podria suposar un risc. Tot i no estar encara estudiat, Mónica Gómez recalca que no creu que mesures com la prohibició dels mòbils a les escoles modifiqui de manera significativa la prevalença de gent amb addiccions.
Quan sabem que algú és addicte?
L’addicció es detecta quan l’activitat en qüestió es prioritza davant d’altres. No es tracta de quant de temps s’hi dedica, sinó si desplaça altres activitats. A més, també s’observa irritabilitat excessiva -tant a l’hora de jugar com per la necessitat jugar-, menys ganes d’estar amb família i amics o afectació en el rendiment escolar i incompliment d’horaris laborals per part dels joves que comencen a treballar.
Com podem ajudar?
Quan es detecten casos com aquests, Mónica Gómez remarca que s’han d’abordar amb empatia i sense judicis: “Quan un familiar detecta aquest aïllament i veu aquest canvi d’humor, moltes vegades confronta. Si el jove no té consciència que ha perdut el control, la reacció és de tancament. Evitar la confrontació és un element important, ja que una lluita genera un ambient contraproduent. S’ha de saber buscar el moment. Si està jugant, no estarà receptiu”.
Per poder combatre-ho, el Departament de Salut està elaborant un nou Pla de Drogues i Addiccions enfocat a la prevenció, a la detecció precoç en pediatria i a ensenyar un ús saludable dels entorns digitals. En aquest sentit, Mónica Gómez considera que queda molt camí per recórrer a l’hora d’informar dels riscos del joc patològic i creu que s’hauria de començar a abordar des de l’educació primària.
