El Govern ha escollit una nau de prop de 30.000 metres quadrats a Sant Fruitós de Bages per instal·lar-hi la futura Reserva Nacional de museus, una infraestructura pensada per resoldre la necessitat de més espai per dipositar i preservar en bones condicions el material que molts museus tenen actualment en magatzems propis o en espais llogats.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat aquest diumenge les instal·lacions i ha qualificat el projecte de "pioner". Durant la visita, també ha afirmat: "Són temps per tenir molta memòria i molta cultura, i més convicció que mai".
Un contracte de lloguer i compra amb P3
La Generalitat ja ha signat el contracte amb la propietat de la nau, P3, en una operació que preveu primer tres anys de lloguer per 8,3 milions d’euros i, posteriorment, la compra per 41,2 milions. A aquesta xifra s’hi afegirà una inversió de 23,5 milions per adequar i reformar l’espai.
En conjunt, la inversió total prevista ascendeix a 73 milions d’euros.
Un equipament pensat per conservar 140.000 peces
Segons el Departament de Cultura, la manca d’espais adequats per emmagatzemar obres i peces era un "problema important", i per això el Govern ha buscat un espai que complís requisits de localització i funcionalitat, com ara una posició equidistant al territori i una bona connexió per carretera per facilitar els trasllats.
La nau seleccionada, construïda per a la logística d’un gran supermercat però mai utilitzada amb aquesta finalitat, està situada en un polígon industrial, és una nau diàfana i nova a estrenar i permet una zonificació "clara i funcional". Té una superfície construïda de 33.488 m2 sobre una parcel·la independent de 65.800 m2.
El Departament calcula que, un cop condicionada, podrà conservar fins a 140.000 peces. La idea, però, no és substituir les reserves pròpies dels museus, sinó complementar-les.
Servei per a museus i espais amb diferents funcions
Fonts de Cultura expliquen que el fet de començar amb un lloguer i adquirir després la nau respon a una exigència de la propietat, P3, per motius fiscals i de rendiment. Pel que fa a l’ús del futur equipament, el Govern preveu una línia de convenis amb els museus i assenyala que no hi haurà un pagament "a preu de mercat" per dipositar o emmagatzemar les obres, sinó que el servei serà gratuït o tindrà una quota "simbòlica".
La Reserva Nacional està pensada per acollir peces dels Museus Nacionals i d’interès nacional, dels museus de titularitat de la Generalitat o de participació majoritària, dels museus registrats d’àmbit provincial, comarcal i local, de la Col·lecció Nacional de la Generalitat, de fons historicoartístics i d’arqueologia, de decomisos policials i dipòsits judicials, i també de col·leccions que calgui custodiar en cas d’emergències o desastres naturals.
Una infraestructura sense precedents, segons Cultura
Des del Departament de Cultura sostenen que l’equipament serà una infraestructura "sense precedents" per l’abast i la dimensió, i la presenten com una inversió estructural de país destinada a donar servei als 122 museus, custodiar la Col·lecció Nacional, millorar l’eficiència en la gestió dels recursos públics i garantir la preservació del patrimoni cultural per a les generacions futures.
En aquest context, remarquen que un 78% dels museus catalans té interès real a participar en el projecte.
Les dades del Departament també indiquen que, actualment, les reserves es reparteixen entre espais de 122 museus i 171 espais de reserva, dels quals 46 són externs al museu. A més, el 80% dels museus afirma que disposa d’un espai insuficient i un 60% de les reserves no reuneix les condicions prou adequades.
Segons aquestes mateixes dades, només un de cada quatre museus registrats té garantit un espai d’emmagatzematge per als pròxims 10 anys, i el 36% dels museus catalans no pot assumir l’emmagatzematge i la manipulació d’objectes i artefactes voluminosos.
Seguretat i organització interna de l’espai
Pel que fa a la seguretat, Cultura assegura que treballa amb els Mossos d’Esquadra per convertir la instal·lació en un equipament "molt segur" i "fàcilment vigilable". Les mateixes fonts consideren que l’espai triat reuneix bones condicions per assolir aquest objectiu.
En paral·lel, la nau s’ha de reorganitzar segons la tipologia de les peces i no segons cada museu. Per això, es preveu un espai separat per a les peces d’arqueologia i, a la resta, una distribució per tipus de material i col·leccions. També s’estudia si hi haurà laboratori, oficines, cambres frigorífiques o compartiments especials.
Calendari fins al 2030
Amb el contracte ja signat, s’està redactant el pla d’usos que ha de definir com s’organitzarà i adequarà l’espai en els pròxims anys perquè pugui estrenar-se com a Reserva Nacional el 2030. La previsió és que entre ara i el 2029 es redactin els projectes i s’instal·li el mobiliari necessari, mentre es fa l’adequació de l’edifici.
En paral·lel, a partir del mes vinent i fins a finals del 2030, es recopilaran els inventaris definitius de les col·leccions que s’hauran de traslladar i es duran a terme actuacions de conservació preventiva i curativa. Després arribaran els embalats i el trasllat final.
La reserva existent a Cervera també es veurà afectada per aquest procés: les peces relacionades amb l’arqueologia es traslladaran a la nova Reserva Nacional, mentre que el material vinculat al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya es mantindrà a la ciutat.
La Generalitat preveu que l’equipament pugui estar operatiu a finals del 2029 o durant el 2030, i també contempla que, un cop estrenat, s’hi pugui programar alguna visita per a la ciutadania.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat