Els departaments d’Igualtat i Feminisme i d’Empresa i Treball han posat sobre la taula dues iniciatives destacades dins de l’Agenda Catalana de Conciliació i Corresponsabilitat: la implantació del teletreball al 100% en períodes concrets de l’any i la creació de llars d’infants a les empreses. Aquestes mesures formen part d’un conjunt ampli de fins a 55 plantejaments destinats a fomentar un millor equilibri entre els àmbits personal, laboral i familiar.
L’estratègia ha estat presentada aquest divendres pels consellers Eva Menor, titular d’Igualtat i Feminisme, i Miquel Sàmper, responsable d’Empresa i Treball, amb l'objectiu clar de promoure "canvis reals" en la gestió del temps laborable que siguin "útils, pràctics i adaptables" a la diversitat del teixit productiu català. A més, es pretén avançar cap a "la igualtat real home-dona" en el mercat laboral.
Reptes identificats per transformar la societat
L’agenda defineix quatre desafiaments principals: reorganitzar l’espai i el temps dedicats al treball per fer-los compatibles amb la vida personal i familiar; institucionalitzar els conceptes de conciliació i corresponsabilitat; així com desenvolupar eines concretes que permetin aplicar aquests principis. Entre les mesures proposades destaquen la flexibilització horària tant en entrades com sortides, l’ampliació dels permisos vinculats a formes familiars diverses, protocols estrictes de desconnexió digital, borses de treball per cobrir baixes o excedències, així com el teletreball complet durant períodes estivals o vacances escolars.
Eva Menor: "no és igual aplicar mesures en un entorn metropolità que en zones rurals de Catalunya"
Eva Menor ha remarcat que aquesta és una "oportunitat" per avançar en matèria d’igualtat. També ha afirmat que aquestes propostes proporcionen als empresaris eines perquè siguin "més eficaces i competents". La consellera explica que s’han tingut en compte "tres dimensions": el concepte "mida-empresa", ja que "no és igual un autònom que una gran corporació", les particularitats sectorials diferents, així com el factor territorial perquè "no és igual aplicar mesures en un entorn metropolità que en zones rurals de Catalunya".
Dades rellevants sobre desigualtats existents
L’executiva ha defensat la necessitat del projecte basant-se en dades extretes de l’enquesta sobre usos del temps. Segons aquestes estadístiques, les dones dediquen diàriament una hora i 17 minuts més a tasques domèstiques respecte als homes, així com tres vegades més temps a planificar activitats relacionades amb la cura dels infants. Aquest desequilibri suposa una "càrrega mental addicional" amb impacte directe en la productivitat femenina.
A més dels objectius principals: reptes demogràfics i mercat laboral flexible
A banda de fomentar aquesta “igualtat” efectiva, Menor ha indicat que el projecte vol donar resposta també als reptes socials derivats del canvi demogràfic i l’envelliment poblacional. Així mateix busca “afavorir un mercat laboral molt més flexible i atractiu” capaç de “retenir talent” tot fent-lo “molt més competitiu”.
Paper fonamental del conveni col·lectiu segons Empresa
D’altra banda, el conseller Miquel Sàmper ha assenyalat que perquè aquestes iniciatives es converteixin en realitat cal recórrer al diàleg social entre patronals i sindicats: "Hem de ser els qui impulsem —tant patronals com sindicats— perquè això s’inclogui en el calendari laboral dins dels convenis", afegint que espera que sigui qüestió de poca discussió.
Sàmper també va destacar haver-se sumat des del primer moment a aquesta proposta conjunta amb Igualtat: “A més d’impulsar-la des del punt vista conciliatori cal avançar també en corresponsabilitat”. Va reconèixer els canvis evidents al mercat laboral actual afirmant: “S’està transformant” mentre va posar com a exemple proves pilot al Regne Unit on s’estan implementant setmanes laborals de quatre dies sense perjudici evident: “Això mostra que productivitat no sempre equival només al nombre d'hores treballades”.
Laboratori ampli participatiu darrere l'agenda catalana
L’elaboració de l'Agenda Catalana de Conciliació i Corresponsabilitat ha comptat amb un procés participatiu extens on hi han intervingut nou departaments governamentals diferents juntament amb ens locals, sindicats, patronals, col·legis professionals, cambres oficials així com ciutadania mitjançant processos oberts.
Paral·lelament s’ha fet anàlisi comparativa revisant fins a 108 iniciatives similars desplegades arreu tan dins Espanya com diversos països europeus. Eva Menor va explicar que tot aquest procés va començar al setembre passat arran d’una diagnosi prèvia exhaustiva destinada a identificar necessitats reals abans de definir propostes concretes.