El nombre d'alumnes d'I3 continuaran a la baixa en el curs escolar que comença dilluns. Educació va registrar 54.225 preinscripcions a la pública i concertada, una xifra que toca fons aquest segle i que és un 25% menys que fa una dècada, quan 72.293 infants van iniciar l'escolarització el curs 2015-16. Les dades són un reflex de la caiguda sostinguda de la natalitat, que va registrar el mínim en tres dècades el 2022, quan van néixer els que ara s'incorporen al sistema. D'aleshores ençà, però, els naixements han continuat caient. Així, els últims anys han desaparegut un centenar de línies d'I3 –més concertades que públiques en proporció–, tot i que el nombre de grups aquest curs es mantindrà respecte al passat. Així, les ràtios s'han reduït.
Encara sense les xifres oficials de matriculats a inici de curs, les 54.225 preinscripcions a I3 són una aproximació de l'alumnat d'aquest nivell que ocuparà les aules públiques i concertades –a aquests, se li han de sumar gairebé un miler més dels centres privats sense concert. Es tracta de la dada més baixa des de fa 27 cursos: el 1998-99, en van ser 53.913 i, des de llavors, mai s'havia baixat dels 55.000 –incloent els privats sense aportació pública. De fet, coincidint amb el repunt de natalitat de fa dues dècades marcat per l'onada migratòria, la xifra va arribar als 82.983 el curs 2011-12.
Dos de cada tres infants, a la pública
Dos de cada tres infants que s'han escolaritzat aquest curs a I3 ho han fet en centres públics (67%), cosa que representa un progressiu i lleuger descens des de la covid, quan la xifra fregava el 70%. Respecte a una generació enrere, però, els centres de titularitat pública han anat guanyant terreny, ja que al tombant de segle, la xifra se situava a la ratlla del 60%.
Aquest curs hi haurà uns 2.000 alumnes menys a I3 que el 2024-25, però l'oferta final de línies per enguany és de 3.007, set més que la campanya passada. La pública comptarà amb 2.099 grups, cinc més, mentre que la concertada en tindrà 908, dues més. Encara sense dades del nombre d'alumnes o grups dels centres privats sense aportació pública, l'any passat hi havia 858 matriculats repartits en 34 línies educatives.
Baixada de ràtios més accentuada a la pública
Amb tot, respecte al curs 2017-18, sí que han desaparegut grups d'I3, un total de 53 de públics (-2,5%) i 61 de concertats (-6,3%). La caiguda és menys pronunciada que la reducció d'alumnat, cosa que ha portat a una baixada de ràtios. Fa vuit cursos, hi havia 22 alumnes per aula d'I3 a la pública, i ara n'hi ha uns 17 de mitjana (17,4), mentre que a la concertada en comptaven prop de 23 el curs 2017-18 i ara han baixat dels 20 per primera vegada (19,6).
La diferència entre cadascuna de les dues modalitats de centre s'ha fet lleugerament més gran en els últims anys, tant a I3 com també al conjunt del segon cicle d'infantil (I3, I4 i I5): just abans de la pandèmia, les ràtios eren pràcticament iguals entre els 22 i 23 alumnes per aula, i ara les mitjanes són de 17,9 infants a la pública i de 20,4 a la concertada.
Reducció de matriculacions a I3 a totes les comarques
Les dades de preinscrits o matriculats pel curs que ara comença encara no estan disponibles a escala comarcal, però la caiguda del nombre d'infants a I3 és generalitzada a tots els territoris en l'última dècada. De fet, entre el curs 2014-15 i el 2024-25 –l'últim de què es disposa de dades–, cap comarca registra un augment de matriculacions en aquest nivell.
La Conca de Barberà (-9%) és l'única que perd menys d'un de cada deu escolaritzacions en el mateix període, però per exemple la resta del Camp de Tarragona està per sobre del 20% de caiguda, com ara el Tarragonès (-22,7%), el Priorat (-23,5%, amb només 62 inscripcions) o bé el Baix Camp i el Baix Penedès (-24,4% totes dues), així com l'Alt Camp (-30,5%).
L'Alt Pirineu i Aran també recula de manera especialment accentuada, ja que l'Alta Ribagorça (-51,1%) es va quedar el curs passat amb només 23 nous alumnes, la xifra més baixa del país i la caiguda més pronunciada en el decenni arreu de Catalunya. La situació és similar al Pallars Sobirà, l'Aran i el Pallars Jussà, totes tres amb variacions del -30%, mentre que a la Cerdanya la dinàmica és relativament diferent, amb una caiguda molt més suau (-11,5%).
Un terç menys d'alumnes a I3 al Vallès Oriental, 17,7% menys al Barcelonès
Pel que fa a les comarques metropolitanes, les més poblades del país, enfilen baixades també significatives, especialment el Vallès Oriental (-32,6%), amb uns 1.500 infants menys l'any passat en comparació amb una dècada enrere. Baix Llobregat (-28,7%), Vallès Occidental (-27,8%) i Maresme (-26,4%) també es desplomen, per bé que el Barcelonès ho fa en grau més baix (-17,7%), per sota de la mitjana catalana, que rondava la quarta part de reducció.
A les comarques gironines, el Ripollès encapçala el rànquing (-29,8%) i la resta, com el Gironès (-21,5%) perden al voltant d'una de cada cinc matriculacions. Alhora, a Ponent, la majoria de territoris en perden un de cada quatre, com el Segrià (-26,1%) o la Noguera (-24,8%). A l'àmbit territorial del Penedès, les quatre comarques que en formen part se situen a nivells molt similars, d'entre el 22 i el 24%, i a les Terres de l'Ebre, totes estan per sobre del 25% excepte el Baix Ebre, amb una caiguda del 21,6%.
Pel que fa a les comarques centrals, Osona i el Bages redueixen les matriculacions en més d'una de cada quatre, per bé que s'ha de tenir en compte que el curs 2014-15 se'ls computen municipis que ara formen part del Moianès o el Lluçanès. La resta de territoris d'aquesta regió es mouen entre un 20 i un 25% menys de noves escolaritzacions.