A només una setmana de l’inici del macrotall de l’R3 entre Parets del Vallès i la Garriga, els alcaldes dels municipis afectats viuen la situació amb sentiments contraposats. Celebren que finalment comencin les obres de desdoblament d’una línia “molt deficitària”, però alhora dubten que el transport alternatiu amb busos garanteixi la puntualitat i la fiabilitat que necessiten milers d’usuaris cada dia.
“Ens sentim abandonats i de segona”, denuncia l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, que recorda que els municipis del tram on encara no hi ha desdoblament projectat queden desatesos.
Preocupació a la Garriga i Vic
El tall tindrà com a punt de partida la Garriga, que donarà servei també a municipis propers com el Figaró i l’Ametlla. La seva alcaldessa, Meritxell Budó (Junts), alerta que el pla alternatiu és “insuficient”: “Necessitem que estigui ben dimensionat i doni el servei que ara dona Rodalies, i això no ho tenim garantit”. Recorda que en l’anterior tall hi havia més d’un bus per hora en hores punta, cosa que ara no està prevista.
A Vic, l’alcalde Albert Castells qualifica el tall de “repte enorme” i lamenta que no s’hagi treballat amb prou previsió: “Ho vivim amb molta incertesa”. Castells reclama que es garanteixi plaça a tots els usuaris que paguen bitllet i adverteix que el que més temen és la “improvisació i la desinformació”.
Centelles i Parets, més optimistes
El to és diferent a Centelles, un dels nodes principals del tall, on els usuaris canviaran del tren al bus. El seu alcalde, Josep Paré (PSC), assegura que entomen la situació amb “solidaritat” i “il·lusió”: “Estem en un escenari que entre 2030 i 2035 el desdoblament pot quedar consolidat i d’aquell discurs de ser una línia que no s’hi feia res, ara s’hi està fent moltíssim”.
A Parets del Vallès, el batlle Francesc Juzgado (PSC) apunta que l’objectiu és “minimitzar les molèsties als usuaris” i defensa que la comunicació amb ADIF, Renfe i Generalitat és constant. Tot i els entrebancs de la nova estació provisional, confia en el resultat: “Les molèsties no ens agraden, però l’envergadura i el resultat ens ho farà oblidar quan això estigui acabat”.
Obres que arriben “dècades tard”
Els alcaldes coincideixen que les obres són positives, però lamenten l’endarreriment. “És un servei més propi del segle XX que del XXI, i les obres arriben tard i de manera insuficient”, denúncia Meritxell Budó.
“No serà l’últim, en vindran més”, afegeix Albert Castells, que reclama prioritat per Osona: “Necessitem prosperar: som un territori que ha crescut demogràficament, amb milers de persones que es desplacen i sense tenir les infraestructures que ens mereixem”.
També Francesc Juzgado insisteix en la necessitat d’accelerar terminis: “Els usuaris volen tornar a la normalitat i tenir una fiabilitat d’horaris i que el tren funcioni al marge de si un poble més amunt ha plogut o nevat, que a l’R3 li ha passat de tot”.
“Ciutadans de segona” al Ripollès i Manlleu
Als municipis on encara no hi ha desdoblament projectat, la indignació és màxima. “A Manlleu, ens sentim abandonats, igual com tenim l’estació de tren, abandonada”, denúncia Arnau Rovira, que lamenta la degradació de l’edifici: “Sembla que hagi de caure, no tenim bar ni lavabos”. L’alcalde reclama una línia directa de bus a Barcelona durant el tall i acusa les institucions de menystenir-los: “Sentim que la Generalitat i, sobretot l’estat espanyol ens tracta com a ciutadans de segona i és intolerable”.
Un discurs compartit per Meritxell Budó, que avisa que “hi ha ciutadans de primera i de segona, i que no tots els territoris tenen la mateixa consideració a l’hora d’aportar solucions”.
A Ripoll, l’alcaldessa Sílvia Orriols (AC) admet que les obres “no agraden a ningú”, però reconeix que són necessàries. Celebra la creació d’una oficina tècnica de seguiment, però es mostra crítica: “La capital ripollesa és l’ase dels cops”, ja que no es beneficiarà del desdoblament ni de l’augment de freqüències.
El polèmic taller de trens a Ripoll
El nou taller de reparació de combois que s’està construint a Ripoll és un altre focus de debat. Orriols alerta que “privarà visualment el carrer Progrés de la carretera Barcelona i ocasionarà molèsties als veïns, amb trànsit de camions”, i denuncia diferències entre l’avantprojecte i el projecte executiu.
Renfe ho desmenteix i assegura que l’alçada definitiva de 10,3 metres només es va fixar al projecte constructiu, amb una coberta “a dues aigües i amb una perspectiva suavitzada” per minimitzar l’impacte visual.