La mutilació genital femenina (MGF) és una realitat present a Catalunya, tot i que l’aparició de casos resulta complicada. Durant l’any 2025, els Mossos d’Esquadra han atès un total de vuit menors relacionades amb aquesta pràctica: sis d’elles podrien estar en risc si viatjaven al país d’origen familiar, mentre que dues ja havien patit la mutilació abans d’arribar al territori català.
Detecció i protocol d’actuació
Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina, celebrat el 6 de febrer, l’ACN ha parlat amb Judith Avellaneda, membre de la Unitat Central d’Atenció i Seguiment a Víctimes dels Mossos. Ella ha destacat les dificultats que comporta detectar aquests casos, especialment perquè les víctimes són sovint menors i parlar sobre sexualitat és tabú en moltes cultures.
Així mateix, Avellaneda ha subratllat que la majoria dels indicadors arriben a través dels agents que formen part de la xarxa del protocol contra la MGF: centres educatius, serveis socials i atenció primària. En aquest sentit, sis dels vuit casos detectats el 2025 s’han identificat gràcies a aquesta tasca preventiva; quatre directament pels serveis socials.
Senyals d’alerta
A més del fet que les nenes pertanyin a comunitats on es practica habitualment la MGF, hi ha altres factors clau. Entre aquests s’inclouen els viatges inesperats al país d’origen fora dels períodes habituals de vacances —amb explicacions vagues com una festa— o quan les menors no viatgen amb els seus pares. El protocol estableix que en cas de possible desplaçament es realitza una visita mèdica pediàtrica on es demana als progenitors un compromís signat perquè no s’executi la mutilació.
Aquesta intervenció pot activar-se també després d’una revisió mèdica o per antecedents familiars coneguts, com ara que la mare hagi estat mutilada.
Mecanismes judicials i mesures cautelars
Segons explica Avellaneda, un cop valorada conjuntament cada situació es comunica al jutjat corresponent. Aquest decideix si aplicar mesures cautelars com ara retirar el passaport o impedir sortir del país fins a complir la majoria d’edat.
Un exemple il·lustratiu és el seguiment durant aquest any de tres germanes menors dins una mateixa família. Una va ser objecte d’atenció ja el 2013 per risc potencial. En aquella ocasió “després de valorar la situació, el jutge va ordenar com a mesura cautelar retirar el passaport a la menor i prohibir-li sortir del país”, explica Avellaneda. Recentment, s’ha revisat el cas de les germanes petites: “Els pares han signat un compromís escrit contra la mutilació i el jutge ha considerat innecessàries noves mesures cautelars”. Tot i això, “la prohibició per a l’altra filla continua vigent perquè són causes diferents”.
Dones adultes ateses prèviament mutilades
L’any 2025 també s’han registrat dues dones majors d’edat que van arribar ja afectades per aquesta violència exercida als seus països natals. La policia ho va conèixer mitjançant una fundació especialitzada a atendre víctimes de MGF. En aquests casos s’informa fiscalia i jutjats, però no hi ha persecució penal perquè els fets no han succeït ni han estat facilitats dins Catalunya.
Dades estadístiques i distribució geogràfica
L’edat mitjana dels casos detectats aquest any és onze anys; oscil·la entre cinc anys com edat mínima fins als divuit anys com màxim. Quant a localització territorial:
- Quatre casos han tingut lloc a la Regió Policial Metropolitana Nord (RPMN)
- Dues situacions corresponen a Ponent (les dues majors d’edat)
- Un cas es troba sota jurisdicció policial del sud
- I un altre està ubicat dins l’àmbit territorial de Girona
Xifra oculta difícilment perceptible
L’oficial policial admet que existeix una xifra oculta difícilment quantificable: “Moltes vegades les criatures desconeixen què suposa o què els faran; ni tan sols saben que estan patint un delicte”, indica Avellaneda.
Aquesta complexitat se suma al fet que parlar sobre MGF implica tractar temes relacionats amb sexualitat —aspecte íntim segons moltes cultures— fet que dificulta encara més l’abordatge preventiu: “Nosaltres estem acostumats a parlar obertament sobre salut sexual o reproductiva, però moltes cultures tenen aquesta qüestió molt tancada”, puntualitza Avellaneda afegint que “és habitual acceptar estar mutilada, tenir problemes durant el part o menstruacions doloroses” sense percebre-ho com anòmal ni denunciar-ho durant temps prolongats.
Persistència malgrat lleugera reducció estadística recent
Totes aquestes dades evidencien una tendència lleugerament decreixent pel que fa als riscos detectats durant els darrers anys:
- El 2023 es van registrar tretze possibles nens en risc si viatjaven als seus països originaris
- L’any següent (2024), van ser deu menors ateses preventivament més dues ja consumides
- Enguany (2025), sis casos preventius més dos consumits
No obstant això, els Mossos insisteixen a mantenir activa tant la formació com les accions preventives donada la persistència global del fenomen migratori constant : “Estem en un món globalitzat amb flux migratoris continus on molta gent desconeix tant normes legals com culturals pròpies de Catalunya”, remarca Avellaneda.
Cooperació internacional per combatre pràctiques tradicionals nocives
A més del treball intern coordinant protocols entre agents locals —educatius, sanitaris i socials—, els Mossos desenvolupen projectes conjuntament amb forces policials internacionals on aquestes pràctiques són més freqüents. Un exemple destacable és Gàmbia, on col·laboren per intercanviar experiències i promoure programes preventius adaptats així com divulgar entre professionals locals protocols similars als catalans.
