Ricard Lobo, monjo, teòleg i activista destacat en la lluita antifranquista, va morir aquest divendres als 88 anys. Lobo va ser una figura essencial en la història recent de Catalunya, amb una trajectòria marcada pel seu compromís amb la defensa de la llibertat i la cultura catalana.
Nascut a Barcelona el 1936, Lobo va començar el seu camí espiritual com a monjo al Monestir de Montserrat i al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, tot i que la seva influència va transcendir el monacat. Va ser un dels membres fundadors de l’Assemblea de Catalunya el 1971, una de les iniciatives més importants de la resistència contra la dictadura franquista. El 1973 va ser detingut juntament amb altres membres del moviment per la policia franquista.
Després de la dissolució de l’Assemblea de Catalunya, Lobo va adherir-se a la Crida a la Solidaritat, defensant els drets de la llengua i la cultura catalana en un moment crucial de la història del país. La seva implicació política i social va ser reconeguda per diverses personalitats del món institucional, i el 1978, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, el va nomenar primer director del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), càrrec que va mantenir durant més de 27 anys, fins a la seva jubilació el 2005.
Lobo va ser també un home de profunds valors ètics i socials, reconegut amb premis com la Medalla al Treball President Macià (2005) i el Premi Serra i Moret de Civisme (2007).
Diversos líders polítics han expressat el seu condol i reconeixement a la seva figura, destacant la seva tasca incansable per un país més just i lliure. L’expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha definit Lobo com “un exemple de compromís i valors”, mentre que l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, ha ressaltat la seva contribució com a “lluitador antifranquista i home de bé”.
La seva trajectòria ha estat una influència determinant per a molts, com ha destacat Jordi Sànchez, qui ha recordat la “aportació fonamental” de Lobo a la Crida i el Ciemen.