L’escriptora i pedagoga Teresa Juvé ha mort als 104 anys, segons ha confirmat l’ACN. De pare català i mare madrilenya, va néixer a Madrid l’any 1921 i, posteriorment, la seva família va anar a viure a Barcelona. En acabar la Guerra Civil, es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc, on va estudiar Filologia i Literatura Comparada. Considerada degana de la literatura, les seves vivències personals la van portar a escriure llibres sobre la memòria dels exiliats. Es va especialitzar en la novel·la detectivesca i històrica.
El 1942, es va incorporar a la Resistència francesa per lluitar contra les forces d’ocupació alemanyes com a agent d’enllaç. L’any 1948 es va casar amb el polític i també pedagog Josep Pallach (1920-1977).
El 1963, va quedar finalista del Premi Nadal amb la seva primera novel·la, ‘La charca en la ciudad’, obra de la qual en publica, molts anys més tard, la versió catalana amb el títol ‘L’aiguamort a la ciutat’ (Rúbrica Editorial, 2005). Va ser autora de la sèrie de novel·les protagonitzades pel portantveus del rei, Jaume Plagumà. Les obres, ambientades a la Catalunya de finals del segle XVI, combinen els gèneres històric i detectivesc. L’últim va ser ‘El degollador de Vallvidrera’ (Editorial Meteora, 2021), la vuitena entrega d’aquest conjunt. També va ser autora, entre d’altres, del llibre autobiogràfic ‘Tu ets jo. Flaixos per al meu blog’ (Editorial Meteora, 2015), on narra les seves vivències.
L’any 2010 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, el 2018, el Premi Memorial Francesc Macià de la Fundació Josep Irla. L’any 2021, la Generalitat de Catalunya commemora el centenari del seu naixement. Era la presidenta d’honor de la Fundació Pallach i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
