El periodista i productor audiovisual Enric Canals i Cussó ha mort aquest dissabte als 73 anys, segons han confirmat fonts del seu entorn a l’ACN. Nascut a Tiana el 1952, Canals va ser una figura clau en la història del periodisme i la televisió a Catalunya, especialment pel seu paper en la creació i consolidació de Televisió de Catalunya, de la qual en va ser el segon director entre 1984 i 1989.
Amb una llarga trajectòria en els mitjans, Canals va començar la seva carrera als diaris ‘El País’ i ‘Diari de Barcelona’, així com a Ràdio Barcelona, abans d’assumir responsabilitats directives al diari ‘El Observador’. Posteriorment va fundar la productora Mercuri SGP, especialitzada en documentals i programes de contingut històric, àmbit on va deixar una empremta destacada.
Entre les seves produccions més recordades hi ha ‘Te’n recordes?’, ‘Els dies que van canviar la nostra vida’, ‘Aquest temps, aquest país’, ‘Aquell 1898’, ‘A l’ombra de la Gran Guerra’ i ‘Classificació A.C.R.’, programa amb què va guanyar el Premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió el 1996. Aquest darrer projecte, basat en els informes de la policia franquista sobre personalitats i institucions dissidents, va donar peu al llibre ‘Sota control (A.C.R.)’, escrit conjuntament amb Ramon Perelló.
Canals és també autor o coautor de diversos títols de referència com ‘Te’n recordes..? (Crònica sentimental)’ —amb Joaquim Roglan—, ‘Aquell 98’ —amb Jesús Conte— i ‘Delators. La justícia de Franco’, on explorava la repressió i els mecanismes de control durant la dictadura.
A més de la seva faceta periodística i creativa, va ocupar càrrecs institucionals rellevants: membre del Consell Audiovisual de Catalunya, director general de Difusió de la Generalitat (1997-2001) i delegat a Catalunya del grup Vocento.
El 2012 va coproduir la pel·lícula ‘El perfecte desconegut’, dirigida per Toni Bestard, i un any després, el 2013, va rebre el Premi Godó de reporterisme i assaig periodístic per l’obra ‘Pujol Catalunya’, un retrat profund sobre la figura de l’expresident català.
Amb la seva mort, el periodisme i l’audiovisual catalans perden una veu rigorosa, creativa i compromesa amb la memòria històrica i la divulgació cultural.