Ha mort a Barcelona als 82 anys Blanca Serra, una figura emblemàtica del moviment independentista català i activista incansable en defensa d’aquesta causa. Així ho ha confirmat l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
Una trajectòria marcada per la lluita i la repressió franquista
Nascuda el 1943 a Barcelona, Blanca Serra va ser llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i es va dedicar professionalment a l’ensenyament de llengua espanyola en secundària. Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols, era germana també de la historiadora i activista independentista Eva Serra i Puig, així com de Josep de Calassanç Serra i Puig, un dels fundadors del grup Terra Lliure.
Durant el franquisme, Blanca va militar al Front Nacional de Catalunya. A finals dels anys seixanta, després d’una escissió dins aquesta organització, va ser una de les fundadores del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), partit amb una visió marxista amb fonaments anarquistes. També formava part activa de l’Assemblea de Catalunya.
Tortures durant la Transició: un episodi denunciat el 2024
A finals del novembre del 1975, davant la pressió política, es va exiliar al Rosselló on va participar en el Congrés de Cultura Catalana celebrat a Perpinyà. En tornar a Espanya, fou detinguda sota acusacions de col·laboració amb ETA i Terra Lliure. Durant aquest període li van aplicar la llei antiterrorista que permetia detencions prolongades sense garanties legals.
Tant ella com la seva germana Eva —que va morir el 2018— van patir diverses tortures per part dels cossos policials franquistes. Inicialment, van ser maltractades a la prefectura situada a Via Laietana (Barcelona) i posteriorment van patir abusos més greus a les instal·lacions de la Direcció General de Seguretat a Madrid.
L’any 2024 Blanca Serra va formalitzar una denúncia contra aquestes tortures —la primera que arribava fins a Fiscalia des que s’havia creat una unitat especialitzada gràcies a la llei de memòria democràtica—. La investigació judicial va reconèixer els fets com crims contra la humanitat, però es va demanar arxivar el cas per no poder identificar els responsables materials.
Compromís polític continuat amb el país i la llengua catalana
El compromís polític no només es limitava al passat; Blanca Serra també va actuar com a portaveu en plataformes recents com la plataforma pel Dret a Decidir que impulsava consultes sobre independència des del 2006. Posteriorment formaria part activa dins l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
A més, destacava pel seu activisme lingüístic. Va ser signant destacada del Manifest Koiné, elaborat el 2016 per un grup format per filòlegs, lingüistes i docents que denunciaven els efectes negatius del bilingüisme oficial proposant que el català fos l’única llengua oficial d’una Catalunya independent.
Diversos reconeixements pel seu activisme cultural i lingüístic
L’any 2007 apareix en un reportatge televisiu titulat 'Terra Lliure, punt final', on repassa tota la història d’aquesta organització armada. En aquest treball explica també quin paper van tenir els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans.
A nivell institucional se li han atorgat diversos premis rellevants: el VIII Premi Pompeu Fabra concedit per la Generalitat el 2020 per voluntariat lingüístic —reconeixement pel seu compromís actiu amb entitats com ara la Coordinadora d’Associacions per la Llengua o Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana—; així com el premi especial del Jurat del Premi Martí Gasull i Roig atorgat el 2022 pel seu ferm activisme en defensa del català.