En una entrevista concedida a l’ACN, Joan Guix, exsecretari de Salut Pública, ha qualificat com a "altament improbable" que el brot d'hantavirus detectat al creuer MV Hondius derivi en una pandèmia. Aquesta valoració es fonamenta en les característiques intrínseques d’aquest grup víric, conegut per tenir una capacitat infectiva limitada, i en les condicions específiques del brot, que es produeix en un entorn relativament tancat i controlat malgrat que alguns passatgers van desembarcar a l’illa de Santa Helena.
Característiques del virus i risc epidemiològic
Guix ha explicat que s’ha habituat a "no afirmar res taxativament", però amb l’evidència científica disponible considera que "és altament improbable" que aquest brot evolucioni cap a una pandèmia global. En aquest sentit, subratlla: "Crec que podem estar força tranquils malgrat els mals records que ens pugui portar", fent referència indirecta a la crisi sanitària provocada per la covid-19.
L’exsecretari assenyala clarament les diferències entre aquesta situació i la pandèmia de 2020: "La situació actual i la del virus que va trasbalsar el món el 2020 són completament diferents". Destaca especialment l’àmbit limitat on s’ha produït el brot —un creuer— així com el fet que aproximadament trenta passatgers han desembarcat recentment a Santa Helena i estan sent localitzats.
A més, Guix detalla les propietats del virus implicat, concretament la variant Andes confirmada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Explica: "La coneixem des del 1995 i sabem com funciona", destacant-ne la baixa capacitat d’adaptació evolutiva: "És un virus amb poca capacitat de fer variacions i grans salts (evolutius)".
Pel que fa a la seva transmissibilitat, mesurada pel número reproductiu bàsic (R), indica que és inferior a 1 —fet que implica una propagació limitada— mentre compara aquesta dada amb variants inicials de SARS-CoV-2, amb R entre 2 i 3, o òmicron amb valors encara més elevats.
També recalca que perquè hi hagi contagi cal un contacte humà molt pròxim i prolongat, fet pel qual conclou que “és poc probable” una expansió massiva derivada d’aquest brot.
Avaluació sobre la resposta governamental
Respecte al maneig polític de la situació sanitària provocada pel creuer amarrat davant Canàries —on finalment no atracarà, però fondejarà després de ser acceptat pel govern espanyol sota petició expressa de l’OMS i la Unió Europea— Joan Guix valora positivament l’actuació estatal. Assegura: "En aquesta ocasió ha estat molt correcte".
No obstant això reconeix marge per millorar especialment en els àmbits comunicatius i participatius: "Sempre es poden fer les coses millor, sobretot des d'un aspecte comunicatiu i participatiu", tot afegint: "Crec que l'actuació en línies generals és força correcta i la majoria de les decisions que s'estan prenent fins ara no em semblen inadequades". Aquestes declaracions arriben després de diverses crítiques provinents tant d’entitats polítiques com d’alguns presidents autonòmics envers el president Pedro Sánchez.
Política i salut pública
Guix alerta sobre els riscos associats a polititzar temes sanitaris: "Fa temps en què les crisis de salut pública són clarament polititzades i utilitzades mediàticament per fer política. I és una situació extremadament greu". Afegeix també un advertiment contundent contra aquesta pràctica: "Crec que és un gran exercici d'hipocresia i de temeritat i de molta frivolitat utilitzar els elements de salut pública com a elements de lluita política".
L’Organització Mundial de la Salut necessita renovar-se
Davant aquest escenari global complexificat, Guix lamenta decisions com l’anunci dels Estats Units d’abandonar organismes internacionals clau com l’OMS; segons ell això suposa un debilitament institucional considerable dins un context generalitzat marcat per “una crisi generalitzada” dels organismes multilaterals.
L’exsecretari defensa fermament la necessitat urgent d’una renovació profunda en el funcionament intern d'SOS. Assegura: "És importantíssima una refundació de l'Organització Mundial de la Salut tenint en compte les circumstàncies en què estem" ja que es tracta d’una institució creada el 1948 sota unes realitats mundials totalment diferents.
Recorda també el caràcter fonamentalment comunitari inherent a qualsevol acció sanitària pública quan afirma: "La salut pública es caracteritza justament per treballar des de la societat, amb la societat i per a la societat. Fer salut pública sense treballar i tenir en compte la comunitat és impossible".
