Antonio Miguel Grimal, de 47 anys i natural de Barcelona, acumula 46 detencions repetint sempre un mateix modus operandi: menja el que ve de gust, demana el compte, assegura que no pagarà i, si l’hostaler opta per denunciar-lo, espera la patrulla amb indiferència. Així ho fa des de fa més de sis anys amb total impunitat, especialment en establiments de Saragossa.
En tots els casos, però, escull establiments de rang mitjà en què un bon sopar no supera mai el llindar dels 400 euros perquè, si fos així, el Codi Penal ja preveu una pena de presó de 6 a 18 mesos. I és que el càstig per un simpa de menys aquesta quantitat és una multa, que varia en funció de les capacitats econòmiques de l’infractor. I aquí hi ha la clau: En disposar només d’una pensió no contributiva, Grimal esquiva totes les sancions i, a tot estirar, surt del judici ràpid amb una ordre d’allunyament que li impedeix tornar a l’establiment que ha estafat deliberadament.
Segons el Heraldo d’Aragó, Grimal va ingressar a la presó el 13 de març passat després de dinar sense pagar a nou restaurants al llarg d’un mes. Però no és habitual perquè la jurisprudència del Tribunal Suprem impedeix aplicar l’agreujant de reincidència en els delictes lleus per evitar “penes desproporcionades”. El 2017, de fet, la Fiscalia va arribar a demanar tres anys de presó i una multa de 2.160 euros per haver sopat a un hotel amb dos amics (143,30 euros) i no pagar el compte. Però la pena va acabar sent molt més baixa: 270 euros i l’obligació de saldar el deute del sopar. Grimal, doncs, ha trobat una mena de fallada en el sistema que, a la pràctica, li permet seguir menjant gratis gairebé amb total impunitat. A principis de març, de fet, el primer que va fer en sortir de la presó va ser marxar a sopar marcant-se un altre simpa.
