A Catalunya, més de 500.000 persones estrangeres disposen del dret a votar en les eleccions municipals, tot i que molts no exerceixen aquest dret per falta d’informació o per dificultats burocràtiques. Segons un estudi recent elaborat pel Centre d’Informació i Estudis sobre Migracions (CIEMEN), alguns municipis presenten entre un 5% i un 15% de població estrangera amb dret a vot, mentre que altres compten amb més d’un 30% d’immigrants sense possibilitat legal de participar en els comicis locals.
L’informe destaca que els països amb major nombre de votants potencials són, per aquest ordre, Colòmbia, Itàlia, Romania, Perú i França, cadascun amb una forquilla que va dels 50.000 als 93.000 electors.
Dades generals sobre l’exercici del dret a vot
A Espanya poden votar en les eleccions municipals un total de 508.412 persones, provinents de 39 països diferents. D’aquestes, 275.249 són ciutadans dels 26 estats membres de la Unió Europea, mentre que els restants 233.163 pertanyen a països amb acords de reciprocitat. No obstant això, les condicions per accedir i exercir aquest dret varien segons l’origen.
Mentre que els ciutadans europeus gaudeixen d’un sufragi actiu i passiu sota condicions bastant homogènies, els residents procedents de països extracomunitaris han de complir requisits addicionals com ara períodes mínims legals de residència i inscripció prèvia al cens electoral d’estrangers.
David Minoves, president del CIEMEN, ha qualificat aquesta situació com una “anomalia democràtica” perquè centenars de milers d’individus que viuen, treballen i paguen impostos a Catalunya no poden participar en les eleccions locals.
Acords internacionals vigents
Aquests acords s’han establert amb diversos països sud-americans —com Bolívia, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú i Xile— així com altres estats com Cap Verd, Corea del Sud, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Regne Unit o Trinitat i Tobago.
Dades específiques segons origen nacional
Dins dels països comunitaris amb més electors potencials es troben Itàlia (83.000), Romania (71.000) i França (35.000). En canvi, Colòmbia (93.000) i Perú (48.500) lideren entre aquells vinculats als acords recíprocs.
Població estrangera amb dret a vot als principals municipis catalans
A Barcelona hi ha aproximadament 180.000 votants potencials estrangers, representant el 14% del cens electoral local; mentre que l’Hospitalet de Llobregat compta amb uns 28.000 electors (13,4%). Altres localitats com Castelldefels arriben gairebé al 16%, sumant uns 8.500 votants.
Ciutats mitjanes com Sabadell, Tarragona o Badalona registren entre 6.000 i 10.600 electors estrangers cadascuna —representant entre el 5% i el 9%.
Diferenciació segons origen dins els municipis
- A Barcelona hi ha uns 104.000 votants procedents de la UE, equivalent al 8%.
- A Castelldefels sumen uns 6.400 electors europeus (12%).
- A Lloret de Mar s’arriba als 3.500 ciutadans comunitaris (13,6%).
Altres localitats van dels 3.200 als 5.500 i percentatges del 2 al 6%. Pel que fa als votants de països amb acord de reciprocitat, la ciutat amb més votants torna a ser Barcelona, amb 76.000, un 5,9% del cens. Però en percentatge, l'Hospitalet, amb un 10,7% i 22.500 votants, sobresurt de la resta. Les altres grans ciutats van dels 3.000 als 7.400 i del 3,3 al 6,3%.
L'estudi també llista els municipis amb més percentatge de població immigrant sense dret de vot. Salt, Guissona, Ullà i la Portella superen el 30%. Altres com Aitona, la Granja d'Escarp, Lloret, Castelló d'Empúries, Castell-Platja d'Aro o Sant Pere Pescador superen el 25%.
L’informe identifica quatre tipologies de municipis prioritaris per a la intervenció pública. En primer lloc, les grans ciutats que concentren el nombre absolut més elevat de potencials votants estrangers com Barcelona, Badalona, l'Hospitalet, Terrassa i Tarragona. En segon lloc, les ciutats mitjanes, on és possible desplegar actuacions intensives amb un elevat impacte territorial com Girona, Reus, Manresa, Vic, Castelldefels, Sitges, Cambrils, Granollers o Cornellà de Llobregat. En tercer lloc, els municipis petits amb una elevada proporció relativa de població estrangera, on la proximitat institucional i comunitària facilita intervencions de gran efectivitat. Són Guissona, Alcarràs, Mollerussa o Torredembarra. Finalment, els municipis amb una elevada proporció de població immigrada sense dret de vot, on la reflexió sobre participació electoral es vincula directament amb els reptes de representació democràtica i inclusió política. Són Salt, Lloret o Manlleu.
Participació política per enfortir la cohesió social
L'informe analitza el potencial de participació electoral de la població estrangera resident a Catalunya en l’àmbit municipal i identifica possibles línies d’actuació per afavorir l’exercici efectiu del dret de vot. El treball parteix d’una constatació central: la participació política constitueix un element clau de la inclusió democràtica i de la cohesió social, però una part significativa de la població resident continua trobant-se exclosa dels processos electorals o bé no arriba a exercir els drets polítics que legalment té reconeguts. En aquesta línia, la coordinadora de l'informe, Gemma Pinyol-Jiménez, ha assegurat que hi ha moltes persones que “tenen dret a vot i no ho saben”.
L’anàlisi parteix del marc normatiu vigent a Espanya, que permet votar a les eleccions municipals a la ciutadania de la Unió Europea i a les persones procedents de determinats països amb acords de reciprocitat. Tot i això, la participació electoral efectiva està condicionada per múltiples factors, entre els quals destaquen els requisits administratius, la necessitat d’inscripció prèvia al cens electoral, el desconeixement dels drets polítics i la manca d’estratègies públiques estables d’informació i sensibilització. "Hem d'informar, hem de canviar alguns procediments administratius que estan burocratitzats i dificulten la participació. També hem de sensibilitzar, ja que votar és com construïm les societats democràtiques", ha manifestat Pinyol-Jiménez.
Les dades mostren que el potencial electorat estranger a Catalunya és quantitativament rellevant i territorialment divers. Les principals concentracions absolutes es localitzen a les grans àrees metropolitanes i en municipis mitjans al llarg de tot el territori. Tanmateix, en termes proporcionals, també hi ha municipis de dimensió mitjana o petita on la població estrangera amb dret potencial de vot té una presència especialment significativa.
L’estudi també posa de manifest que existeixen realitats diferenciades segons l’origen de la població (potencialment) electora. D’una banda, la ciutadania de la Unió Europea presenta una forta concentració en municipis costaners, turístics i residencials. De l’altra, la població procedent de països amb acords de reciprocitat mostra una presència especialment significativa en àrees metropolitanes i ciutats amb una llarga trajectòria migratòria vinculada als mercats de treball urbans.
Més informació i facilitats
A partir d’aquesta diagnosi, l’informe proposa estructurar les actuacions futures al voltant de tres grans eixos. El primer assumpte a millorar és la comunicació i la informació per part de les institucions, ha afirmat Pinyol-Jiménez. Es considera imprescindible reforçar el coneixement dels drets electorals, garantir la disponibilitat d’informació accessible i multilingüe, i integrar la informació sobre el dret de vot en els circuits habituals d’acollida, padró i atenció ciutadana. També es destaca el paper fonamental de les entitats socials, les associacions de persones migrants i els equipaments de proximitat com a canals de confiança per arribar a la població potencialment electora.
El segon eix és la simplificació administrativa i la millora de la coordinació institucional. L’obligació d’inscripció prèvia al cens electoral constitueix avui una de les principals barreres per a l’exercici efectiu del dret de vot. La coordinadora de l'informe ha assenyalat que les persones s'han d'inscriure "quan ningú està parlant de les eleccions" i que això dificulta la participació electoral. Per aquest motiu, es proposa avançar cap a sistemes més automatitzats d’inscripció vinculats al padró municipal, reforçar la interoperabilitat administrativa, simplificar els tràmits i convertir les oficines municipals d’atenció ciutadana en espais de referència per a l’acompanyament electoral.
El tercer eix és la sensibilització i la promoció del compromís democràtic. El dret de vot, segons el CIEMEN, ha de ser entès no només com un dret individual, sinó també com una eina de cohesió social, participació i construcció de ciutadania. Per això es planteja reforçar les campanyes de sensibilització, la mediació comunitària i la incorporació dels drets polítics dins de les polítiques municipals d’inclusió i convivència.
Per aquesta situació en conjunt, Minoves ha defensat que les institucions "s'han de posar les piles" perquè la democràcia sigui "representativa de la societat real que viu al carrer".
Finalment, l’informe planteja la conveniència d’impulsar experiències pilot en municipis seleccionats que permetin testar diferents estratègies d’intervenció abans d’una eventual extensió a escala catalana. Aquestes experiències haurien de combinar informació, simplificació administrativa, treball comunitari i sensibilització, i comptar amb mecanismes d’avaluació que permetin identificar les pràctiques més eficaces.
La coordinadora de l'informe, Gemma Pinyol-Jiménez, ha conclòs destacant que el document també convida a reflexionar sobre la representativitat democràtica en municipis on "un terç de la població resident" no té dret a participar en les eleccions municipals.
En conjunt, l’informe defensa que la participació electoral de la població estrangera resident no és només una qüestió de drets individuals, sinó també una condició necessària per reforçar la qualitat democràtica, la representativitat institucional i la cohesió social dels municipis catalans.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
