A Catalunya, l’auge dels préstecs ràpids s’ha convertit en un fenomen econòmic i social rellevant. Amb l’enduriment de les condicions creditícies i la moderació del creixement del consum, molts ciutadans i petites empreses recorren a solucions financeres immediates per afrontar despeses imprevistes. A continuació, una anàlisi periodística sobre aquesta tendència, amb dades i context actual de l’entorn català.
Segons l’Informe econòmic de la Generalitat per al 2023-2024, el PIB català ha crescut un 2,4 % el 2023 i un 1,8 % durant el 2024, malgrat unes condicions financeres més rígides i una inflació moderada però persistent. Aquest escenari està marcant una tendència ascendent en el recurs al crèdit, especialment als préstecs de devolució àgil.
A més, des de 2019 s’han aprovat línies de crèdit governamentals per un total de 135,2 milions d’euros per a la modernització empresarial, incloent-hi préstecs destinats a PIMEs i turisme. L’obertura d’una nova línia de 63,2 milions per a establiments turístics i comercials reforça aquesta dinàmica.
Els préstecs ràpids són productes financers que ofereixen liquiditat immediata, sol·licitables en línia i amb solucions exprés, moltes vegades en qüestió de minuts. Tot i que els tipus d’interès acostumen a ser més elevats que els bancaris tradicionals, la simplicitat i la rapidesa de resposta atrauen especialment professionals i famílies amb urgències puntuals.
Aquest tipus de finançament ha crescut de manera notable en els darrers dos anys. Els tipus hipotecaris s’han mantingut estables o lleugerament a l’alça, mentre que aquests microcrèdits proporcionen una alternativa flexible i accessible per a imports menors.
Un segment en auge en aquest mercat són els Préstecs Sense Papers productes pensats per a persones en situació administrativa irregular o amb documentació incompleta. Aquesta categoria està creixent en una Catalunya cada cop més diversa, on els immigrants constitueixen una part important de la població activa.
Ofertes com préstecs sense papers permeten accedir a finançament tot evitant la burocràcia habitual, utilitzant garanties alternatives com referències, rebuts o historial bancari. Aquest producte s’integra en una estratègia de companyies que busquen ampliar el mercat cap a col·lectius vulnerables.
Un dels actors destacats en aquest sector és AvaFin. A través del seu portal, promocionen productes com Préstecs Ràpids, amb sol·licituds 100 % online i resposta en menys d’un dia. També ofereixen la línia de Préstecs Sense Papers, facilitant accés a crèdit a persones sense acreditació formal.
Aquest model, que evita tràmits presencials i certificats oficials, està atraient un públic cada cop més nombrós. Encara que els costos associats —alts tipus d’interès i comissions— són una contrapartida, la immediatesa i la inclusió els fan especialment atractius.
Malgrat el creixement, experts assenyalen alguns perills que cal tenir en compte. Un dels principals riscos és la sobrecàrrega financera, ja que l’elevat cost dels interessos pot provocar endarreriments en el pagament, especialment entre aquells sectors amb ingressos irregulars. D’altra banda, la manca d’una regulació específica també preocupa, perquè, tot i que l’Estat aplica normes per als crèdits al consum, la transparència i el control en els préstecs d’alta penalització continuen sent insuficients. A més, la vulnerabilització dels col·lectius més fràgils és un altre dels grans reptes: les persones sense papers o amb històries creditícies limitades poden acabar patint pressions financeres difícils d’assumir.
L’aposta per la inclusió, amb productes com els Préstecs Sense Papers, obre noves oportunitats a col·lectius vulnerables, si bé exposa necessitats reguladores i ètniques importants.
