El Mediterrani afronta la negociació de quotes amb una pressió pesquera considerada excessiva

Un informe de la Comissió Europea assenyala que 13 de les 14 poblacions analitzades estan sotmeses a una pressió pesquera per sobre dels nivells sostenibles

18 de novembre de 2026 a les 08:26h

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

El 93% dels estocs pesquers avaluats al Mediterrani occidental pateixen sobrepesca, segons un informe del Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de la Pesca de la Comissió Europea (STECF). L’estudi conclou que 13 de les 14 poblacions analitzades suporten una pressió pesquera superior als nivells que es consideren sostenibles i alerta que la situació és especialment delicada en espècies com l’escamarlà i el lluç europeu.

A més, l’informe constata que, tot i la recuperació de la gamba vermella en els darrers anys, encara es pesca a un ritme més alt del que es considera sostenible. Segons el mateix document, set de les 14 poblacions tenen una quantitat d’adults reproductors per sota del llindar de precaució establert pels científics.

Una base científica per a la negociació del 2027

Les conclusions arriben poques setmanes abans que comenci la negociació de les possibilitats de pesca per al 2027. Els ministres d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea ho debatran al Consell d’Agricultura i Pesca dels dies 14 i 15 de desembre, a Brussel·les.

Per al 2026, la UE ja va acordar mantenir els dies de pesca de la flota d’arrossegament i els límits de captures de gamba vermella i gamba blava al Mediterrani occidental. El nou informe científic servirà de base per a les decisions de l’any vinent, encara que no fa una proposta general de retallada de quotes o de jornades de pesca. Fonts comunitàries han indicat a l’ACN que la Comissió Europea presentarà la proposta en les pròximes dues setmanes.

El comitè defensa que reduir l’activitat pesquera quan la biomassa reproductora cau per sota d’un determinat nivell podria accelerar la recuperació dels estocs i facilitar-ne una explotació sostenible.

L’informe assenyala que "el principi de reduir la mortalitat pesquera -és a dir, pescar menys- quan la biomassa cau per sota d'un determinat llindar podria contribuir a una recuperació més ràpida dels estocs fins a nivells capaços de produir el rendiment màxim sostenible i que, per tant, estudiar alguns escenaris en aquesta línia podria aportar informació valuosa".

L’escamarlà i el lluç europeu, sota pressió

Entre les poblacions en una situació més fràgil hi ha l’escamarlà de la costa catalana. Segons l’estudi, la pressió pesquera sobre aquesta espècie és gairebé tres vegades superior al nivell considerat sostenible. A més, la quantitat d’exemplars adults capaços de reproduir-se és baixa i se situa per sota del nivell de precaució que fan servir els científics per detectar riscos sobre la població. El STECF identifica aquest estoc com un dels més vulnerables del Mediterrani occidental.

També destaca el cas del lluç europeu de les aigües que s’estenen des del nord del Mediterrani occidental fins a la costa catalana i el golf del Lleó. En aquest cas, la pressió pesquera és gairebé el doble del nivell sostenible. Tot i que la biomassa reproductora ha començat a recuperar-se des del 2020, encara no ha arribat al punt que els científics consideren desitjable per garantir la conservació de l’espècie.

L’estudi també posa de manifest el pes de Catalunya en la pesca de gamba blava i gamba vermella. Segons les dades recollides, els desembarcaments reportats al territori representen aproximadament el 70% del total registrat a les zones 6 i 7, que inclouen el nord de la costa catalana i el golf del Lleó.

En aquesta espècie, l’avaluació científica dibuixa una situació ambivalent. La quantitat d’exemplars adults ha augmentat els darrers anys i ja se situa per sobre del nivell de precaució, però encara no arriba al nivell vinculat a una explotació sostenible. La pressió pesquera, en canvi, continua per damunt del valor de referència.

El comitè calcula que aquesta pressió és un 23% superior al llindar considerat sostenible. L’informe afegeix que, si la pesca s’ajustés a aquest paràmetre, les captures podrien arribar a les 529 tones el 2027. Aquesta xifra contrasta amb les 413 tones de captures oficials registrades el 2025.

Situacions diferents segons l’espècie i la zona

L’informe també analitza l’evolució del moll roquer al nord de la costa catalana. En aquest cas, la biomassa reproductora se situa per sobre del nivell de precaució, però la mortalitat pesquera continua superant el valor de referència. El comitè considera necessari reduir la pressió sobre aquesta població per consolidar-ne la recuperació.

Al golf del Lleó, en canvi, els científics no han pogut establir una recomanació de gestió per al moll roquer perquè les dades disponibles no permeten fer previsions prou fiables sobre l’evolució de la població. L’estudi apunta que encara persisteixen incerteses sobre la dinàmica de reclutament de l’espècie.

En el conjunt del Mediterrani occidental, l’informe constata que la situació varia de manera notable segons l’espècie i la zona geogràfica. La recuperació de la biomassa d’algunes poblacions no sempre va acompanyada d’una reducció suficient de la pressió pesquera. Per això, els científics remarquen la importància d’ajustar l’activitat pesquera als nivells que permetin garantir la recuperació dels estocs i la sostenibilitat dels recursos.

Les avaluacions serviran de base científica per a les decisions sobre la gestió de la pesca al Mediterrani occidental de cara al 2027. Els resultats es complementaran amb el treball d’un altre grup d’experts que estudia l’esforç pesquer de les flotes i els possibles escenaris de gestió dins el pla plurianual europeu per al Mediterrani occidental.

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit