La llista d'espera per a intervencions quirúrgiques continua mantenint-se per sobre dels quatre mesos i mig, segons les últimes xifres proporcionades pel Servei Català de la Salut (CatSalut) i analitzades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN). A desembre del 2025, hi havia un total de 209.986 ciutadans pendents d'una operació, un lleuger increment interanual del 0,7%, amb una mitjana d'espera que se situa en els 142 dies, pràcticament igual que el mateix període del 2024 (143 dies).
Mentre que algunes especialitats amb terminis garantits, com les oncològiques, mantenen els seus temps d'accés dins dels límits establerts, altres àrees presenten una certa tensió. Pel que fa a les proves diagnòstiques, 195.181 persones estan a l'espera —una xifra que ha baixat un 2,5% respecte a l’any anterior— mentre que aproximadament mig milió de pacients esperen ser atesos en consulta externa amb un especialista.
Així doncs, sumant totes les categories —operacions, proves diagnòstiques i visites externes— Catalunya compta amb més de 900.000 persones en alguna mena de llista d’espera sanitària.
Llistes d’espera: xifres rècord, però lleugera millora respecte al 2025
A finals del 2025 es registrava una quantitat total de 914.769 persones pendents entre operacions, proves i consultes externes; aquesta és la segona dada més elevada registrada durant un mes de desembre des que CatSalut va començar a publicar aquests indicadors el 2016. El rècord històric corresponia el desembre del 2024 amb 922.117 pacients, fet pel qual el descens del 0,8% registrat al final del 2025 suposa una tímida millora.
Totes aquestes dades provenen dels centres hospitalaris adscrits al sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) i han estat calculades mitjançant el temps mitjà ponderat d'espera per part de l'ACN.
Traumatologia, urologia i otorrinolaringologia lideren les especialitats més saturades
D’altra banda, la pressió assistencial en consultes externes continua sent elevada. Al tancament del 2025 hi havia més de 509.602 pacients esperant visita amb especialista, fet que representa un descens moderat del -1,8% respecte a l’any anterior; gairebé el 55% són dones.
L’esperada mitjana per accedir a aquestes consultes és ara mateix d’uns 120 dies, és a dir gairebé quatre mesos —deu dies més respecte al període equivalent del 2024— situant-se com la segona dada més alta després dels pics assolits durant la pandèmia el 2020 (144 dies). Entre gener i desembre es van realitzar més d'1,9 milions primeres visites externes.
Destaquen especialment:
- Traumatologia: amb 93.072 persones esperant una cita, acumulant uns impressionants 188 dies d’espera.
- Urologia: on els pacients aguanten una mitjana de 167 dies d’espera.
- Otorrinolaringologia: amb uns 143 dies d’espera mitjana.
- Alergologia: acumulant uns 106 dies
d’espera.
No obstant això cal remarcar que excepte urologia aquestes especialitats han experimentat increments notables en els terminis durant aquest últim any.
Evolució per hospitals: casos destacats per llargues esperes quirúrgiques i especialitzades
L’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell presenta tres especialitats amb esperes superiors als deu mesos: urologia arriba fins als impressionants 707 dies (gairebé dos anys), seguida per traumatologia (
Cataracta i excisions cutànies encapçalen les llistes quirúrgiques més llargues
A nivell global quant a cirurgia programada continuen estables tant els nombres com els terminis: s’han mantingut lleugerament per sobre dels quatre mesos i mig. Fins ara aquesta és la xifra més alta registrada pel sistema públic català des del començament del registre històric el 2017. Entre gener-desembre s'han realitzat 423.185 intervencions quirúrgiques a hospitals SISCAT —més mil operacions respecte al curs anterior—.
Del centenar llarg d'intervencions analitzades destaquen aquelles relacionades amb cirurgia instrumentada del raquis (implantació metàl·lica associada a patologies vertebrals com hèrnia discal o escoliosi), on hi havia 3.725 persones a espera amb una durada mitjana superior als 240 dies. Aquest tipus queda molt proper també al termini observat en cirurgies hematològiques, però aquestes afectaven menys pacients (335).
També sobresurten intervencions vinculades a mama no malignes, obesitat mòrbida o rinoplàsties rondant els sis mesos com a termini habitual. Pel volum acumulat destaca especialment:
- Cataracta:
El termini màxim garantit és fins a 180 dies. - Lesions cutànies: excisions o extraccions lesions benignes com berrugues o pigues, amb 10.781 pacients a espera durant quasi cinc mesos (134 dies).
Les intervencions oncològiques, dins dels temps d'accés garantit
Pel que fa a les intervencions quirúrgiques oncològiques, cap especialitat supera els temps d'accés garantits, és a dir, de 45 dies com a màxim en la gran majoria de casos. La neoplàsia maligna de bufeta és la que tenia el desembre més pacients a la llista, 651, que havien d'esperar 26 dies de mitjana, tres més que l'any anterior. El càncer de pell era el segon, amb 416 persones i una mitjana de 20 dies, mentre que el de mama era el tercer, amb 355 pacients i 16 dies. En conjunt, 2.429 persones tenien pendents una intervenció relacionada amb el càncer, amb temps d'espera similars a l'any anterior.
Per hospital i especialitat, pràcticament tots els centres se situen per sota dels 45 dies en tots els tipus de neoplàsia maligna i només hi ha alguna excepció amb pocs pacients que supera el llindar, segons les dades publicades per CatSalut. És el cas de l'Hospital del Mar, amb els càncers hematològics i del sistema limfàtic, el de matriu, ovaris i annexos i diversos que s'etiqueten com 'altres localitzacions'.
Fonts de l’Hospital del Mar indiquen a l’ACN que les dades que apareixen a la web del CatSalut no es corresponen amb la realitat per "un problema d'actualització en l’enviament i/o recepció" de la informació i asseguren que a finals de desembre no constaven pacients esperant cirurgies amb temps garantit durant més dies del que està establert. A les dades no es detalla quin dia del mes es va fer la recollida d'informació.
Proves diagnòstiques: prop de 200.000 persones esperen gairebé tres mesos
Pel que fa a les proves diagnòstiques, l'últim mes de l'any passat els pacients van haver d'esperar una mitjana de 82 dies, quatre dies menys que el desembre del 2024. Un total de 195.181 persones esperaven el seu torn, mentre que en tot l'any 2025 es van fer 959.724 proves. Les ressonàncies magnètiques són les proves que més persones fan esperar, 42.300 en el mes analitzat, amb 66 dies de mitjana. Les tomografies computades, és a dir, els coneguts com a TAC, acumulen una cua de 31.129 pacients (54 dies), i en tercer lloc i a molta distància se situen les ecocardiografies, amb 19.060 persones (85 dies).
Les polisomnografies, és a dir, els estudis del son, són els que acumulen més dies d'espera, 145, seguides dels electromiogrames, que avaluen els músculs i els nervis (113), les proves d'esforç cardíaques (109) o les endoscòpies esofagogàstriques (106).
Temps d'espera màxim establerts
El Servei Català de la Salut garanteix un temps màxim d’espera per a algunes operacions. La gran majoria de les intervencions oncològiques tenen un termini màxim de 45 dies, excepte les de bufeta i pròstata, amb un temps d’espera de fins a 60 dies. Les cirurgies cardíaques tenen un termini màxim de 90 dies, mentre que l’espera per una operació de cataractes, de pròtesi de genoll o de pròtesi de maluc pot arribar com a màxim als 180 dies, mig any.
El CatSalut també estableix terminis màxims de referència per a operacions, proves diagnòstiques i consultes especialitzades, que poden ser de prioritat preferent (90 dies); mitjana (180 dies) i baixa (365), segons la gravetat de la malaltia i la repercussió en la vida dels pacients. Per a una operació, un pacient necessita primer visitar-se amb l’especialista i que li facin les proves diagnòstiques, de manera que l’augment dels dies d’espera per a la primera consulta pot ser una limitació en el circuit assistencial per activar el temps de les altres llistes d'espera.
