L’aïllament social agreuja la malaltia d’Alzheimer

Els investigadors demanen replantejar l'atenció als ancians amb demència que estan sols per la situació de pandèmia

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fet amb ratolins mostra que l’aïllament social agreuja la malaltia d’Alzheimer, duplicant la hiperactivitat pròpia de la patologia. La recerca, del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i de l’Institut de Neurociències (INc), també constata un increment de l’asimetria de l’atròfia de l’hipocamp, una àrea cerebral clau per a la memòria.

Les investigadores destaquen que la investigació permet avaluar l’impacte que té en ancians amb demència l’aïllament provocat per la pandèmia i replantejar les seves condicions de vida a partir de la covid-19. L’estudi el publica ‘Frontiers in Psychiatry’, en una edició sobre l’impacte de la mort, el dol i la solitud en temps de la pandèmia.

L’equip investigador ha analitzat l’efecte de l’aïllament en ratolins models de la malaltia d’Alzheimer. Els ha sotmès a diverses proves conductuals, similars a diverses zones en les residències de gent gran, i han comparat els resultats amb un grup de rosegadors amb Alzheimer sense aïllar i amb un altre d’animals sans amb envelliment normal.

El treball s’ha fet en ratolins mascle perquè el sexe masculí és el més afectat per la covid i també el que mostra més deteriorament en el sistema neuro-immuno-endocrí i pitjor supervivència davant la demència.

Les principals observacions demostren que l’aïllament agreuja la hiperactivitat dels ratolins amb Alzheimer fins al doble de la que tenen a causa de la patologia, mentre també provoca nous comportaments estranys.

Aquesta alteració es va observar en accions impliquen el moviment de braços, cames, peus o del cos sencer, però també en petits moviments de les mans, canells, dits, peus, dits dels peus, els llavis i la llengua. Els animals aïllats també van mostrar patrons emocionals semblants a l’ansietat i canvis en les seves estratègies d’enfrontament a l’estrès.

“Són resultats preocupants, ja que l’agitació és un dels principals símptomes neuropsiquiàtrics associats a les demències, que causa una càrrega important per al cuidador i, en alguns casos, el seu maneig clínic pot arribar a ser un desafiament”, apunta Aida Muntsant, primera autora de la recerca, que forma part de la seva tesi doctoral.

Efectes de l’aïllament en la memòria

Les investigadores han analitzat també l’efecte de l’aïllament en altres variables neuropatològiques. Tot i que algunes característiques de la malaltia no es van alterar, en va haver d’altres, com l’atròfia asimètrica de l’hipocamp, que es van trobar augmentades amb l’aïllament. “El resultat és important, ja que això s’ha relacionat amb més vulnerabilitat a factors estressants”, destaca Lydia Giménez-Llort, catedràtica en Psiquiatria i investigadora del INc que ha dirigit l’estudi.

L’estudi ha constatat també que tots els ratolins amb Alzheimer van perdre pes corporal i renal, efectes que també s’han vist en pacients amb covid-19, però la pèrdua va ser major amb l’aïllament. Al mateix temps, hi va haver casos de disminució de pes de la melsa.

Replantejar l’aïllament de les persones majors

Amb els resultats obtinguts, les investigadores assenyalen la importància d’afrontar el plantejament de l’era post covid-19 per a les persones grans amb demències, sobretot pel que fa als serveis d’atenció i rehabilitació, així com a l’hora de gestionar la solitud forçada pel distanciament de seguretat per evitar els contagis. “És necessari i urgent estimar l’impacte que aquestes mesures tindran en la població major més fràgil”, assenyalen les autores de la recerca.

En l’estudi també destaquen la necessitat de fer intervencions personalitzades adaptades al perfil concret de cada persona amb demència, i considerar les implicacions que tot això té sobre la càrrega dels seus cuidadors, professionalitzats o familiars.