La vacuna de la Covid podria arribar el segon trimestre de 2021

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha pronosticat aquest divendres que en algun moment de l’any que ve, «molt probablement durant el segon trimestre», estarà disponible una o diverses vacunes contra el coronavirus «amb garantia i qualitat suficient per a poder ser administrada a la població».

El ministre ha apuntat que aquests terminis podrien endarrerir-se «o també avançar-se si els processos van bé», però ha situat l’horitzó temporal en la primavera de 2021 i ha assegurat que els països de la Unió Europea s’estan coordinant per a negociar conjuntament i repartir equitativament les vacunes.

En la seva intervenció en la clausura la 29 Escola d’Estiu de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Illa ha subratllat que, mentre no arribi la vacuna o un tractament, la població ha d’acostumar-se a conviure amb el virus «sense por però amb respecte».

«Hi ha brots i seguirà havent-los», ha insistit el ministre, que ha emfatitzat en la necessitat de detectar-los precoçment i actuar amb rapidesa per a controlar-los.

«Mentre no tinguem una vacuna o tractament, hi haurà brots. Si som capaços d’actuar ràpidament, no ha de preocupar-nos més del compte», ha subratllat.

A més de la rapidesa, un factor que ha millorat des de l’inici de la pandèmia, perquè ara el lapse de temps entre que apareixen els símptomes i es notifica el resultat oscil·la entre 1 i 3 dies, mentre que abans es trigava entre 10 i 12, el ministre ha subratllat la importància d’actuar «amb contundència» per a contenir els brots.

«Si és necessari, confinant, com s’ha fet al Segrià (Lleida) o al districte sanitari de Mariña (Lugo), o restringint les activitats permeses, com es va fer en les quatre comarques d’Aragó confrontants amb Lleida», ha apuntat.

Citant les últimes dades disponibles, Illa ha assenyalat que, des de la fi de l’estat d’alarma, a Espanya hi han hagut 146 rebrots amb 2.823 infectats, dels quals 97 estan actius, amb 1.972 casos.

Quant a les últimes dades sobre la pressió assistencial, ha destacat que mentre en el pic de la pandèmia van arribar a registrar-se 47.036 hospitalitzats, més de 5.700 d’ells en UCI, ara hi ha 1.011 persones hospitalitzades, de les quals 139 estan en vigilància intensiva.

«Hi ha hagut una baixada molt important de la pressió en el sistema sanitari. Això ha funcionat pel confinament, que en el nostre cas va ser estricte», ha apuntat Illa, que ha insistit que la quarantena domiciliària s’ha demostrat com «l’única arma que ha funcionat» per a controlar el virus.

El ministre ha recordat que a Espanya el confinament es va endurir «per a evitar el col·lapse de l’UCI. Objectiu que es va aconseguir, encara que va haver-hi dies de saturació hospitalària, gairebé arribant als màxims, sobretot a Madrid i Barcelona».

Quant a les lliçons apreses, Illa ha subratllat la importància de disposar d’un sistema de salut públic, universal i gratuït -«només cal mirar com l’estan afrontant els països que no ho tenen», ha assenyalat-, i ha afegit: «Hem d’aprofitar el que ha passat per a revalorar-la i dotar-la dels recursos necessaris».

Ha reconegut que la pandèmia ha estat «una lliçó d’humilitat» per a tots els països que pensaven que podrien controlar-la i ha advocat per reforçar els organismes multilaterals internacionals, com l’Organització Mundial de la Salut o el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties: «No es pot combatre una pandèmia mundial des de l’òptica d’un únic país. O ho resolem tots o no es resol».