La mortalitat per Covid-19 a Espanya va tardar 18,3 dies de mitjana a baixar

Apunta que el confinament podria haver acabat abans en territoris de menys afectació per reduir l'impacte econòmic

La taxa de mortalitat per covid-19 a l’estat espanyol va tardar 18,33 dies de mitjana a disminuir, segons un estudi dirigit per la UVic-UCC sobre l’inici de la pandèmia i els efectes del confinament.

La investigació se centra entre el 14 de març i el 25 d’abril de 2020, període que va de de l’inici del confinament i durant les setmanes més intenses de la pandèmia. Pel que fa als ingressos hospitalaris, van començar a disminuir passats 14,27 dies, mentre que a les Unitats de Cures Intensives (UCI) ho van fer al cap de 13,44 dies.

L’estudi també conclou que el confinament va ser “molt efectiu” per aplanar la corba de contagis però que podria haver acabat abans en territoris de menys afectació com Ceuta per reduir l’impacte econòmic.

L’estudi l’ha dirigit Dyego Leandro Bezerra de Souza amb la col·laboració d’Albert Oliveras Fàbregas, ambdós membres del grup de recerca M3O (Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, i quatre institucions brasileres. S’ha fet a partir de l’anàlisi de dades generals de contagis, morts i ingressos hospitalaris derivats de la pandèmia des que es va decretar el confinament. L’article, titulat ‘The effect of lockdown on the outcomes of COVID-19 in Spain: An ecological study’, s’ha publicat a la revista ‘Plos One’.

L’estudi, amb participació del grup de recerca M3O, analitza el període comprès entre el 14 de març i 25 d’abril, període en el qual es van van registrar 223.791 casos i 23.135 morts en territori espanyol. Segons les dades recollides, la taxa de mortalitat més alta es va registrar a la comunitat de Madrid (118,89/100.000 habitants) i la més baixa a Ceuta (2,31/100.000 habitants)

Destaca també que la taxa de mortalitat per covid-19 a l’estat espanyol va tardar 18,33 dies de mitjana a disminuir. I hi va haver nou comunitats autònomes que van necessitar més de 18,33 dies per disminuir el ritme de la mortalitat. Al capdavant hi ha Navarra amb 34 dies, seguida del País Basc (25), Extremadura i La Rioja (24) a més de Múrcia, Ceuta, Andalusia, València i les Illes Balears. Aquestes dades, apunta Bezerra de Souza, “poden deure’s a la transmissió d’asimptomàtics en llocs permesos, com ara supermercats o farmàcies, o a puntes d’infeccions del personal sanitari”.

Pel que fa les comunitats autònomes amb més incidència de la pandèmia, Madrid i La Rioja van ser les que més mortalitat van registrar, i la segona repeteix com a comunitat amb més ingressos hospitalaris. Per últim, Catalunya va ser on es van registrar més ingressos en Unitats de Cures Intensives (UCI) i on, en el moment més àlgid, la taxa de mortalitat va ser superior, arribant al 33,96%

Confinament sí, però en el moment oportú

Per Bezerra de Souza, el confinament va ser una forma “molt efectiva d’aplanar la corba de contagis”. Assenyala que “el distanciament físic decretat responia al fet que el nou patogen no té tractament o vacuna eficaços, i el confinament tenia com a objectiu evitar la interacció social de les persones, a més de limitar les concentracions”.

L’estudi també recupera un estudi de mobilitat elaborat per Google. En el període analitzat, la població va disminuir fins a un 92% la seva presència social, un 66% en supermercats i farmàcies, un 77% en parcs, un 82% en transport públic i un 62% en els llocs de treball. D’altra banda, l’únic augment significatiu de mobilitat va ser l’estada a les llars i residències habituals, que va arribar a ser un 21% més alt del que és habitual.

D’altra banda, l’estudi de la UVic-UCC es planteja la necessitat d’implementar el confinament en el moment més oportú per poder reduir les conseqüències de la pandèmia. “En territoris com Ceuta, Melilla o La Gomera (Illes Canàries), amb una baixa incidència de la malaltia, no hauria estat necessària una imposició de confinament tan llarga i estricta com a la resta de l’Estat”, diu Bezerra de Sousa. Segons els investigadors, “la relaxació de les mesures de contenció en aquelles àrees unes setmanes abans podria haver ajudat a reduir-hi l’impacte econòmic de la covid-19”.

L’estudi també evidencia que les dades de mortalitat, contagis i ingressos van començar a canviar entre la segona i la tercera setmana des de la imposició del confinament, moment en el qual es pot considerar que es va “aconseguir contenir la pandèmia i reduir l’impacte de conseqüències futures”.