La infecció per coronavirus s’investiga finalment sense animals

El Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Can Ruti, a Badalona, ​​aposta decididament per la ciència lliure de tortures per avançar en el coneixement de malalties infeccioses

La medicina fa un pas decidit cap a les alternatives a Catalunya. Investigadors de l’Irsi Caixa, un organisme impulsat conjuntament per la Fundació la Caixa i la Generalitat de Catalunya, i de l’Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra i del CSIC, s’han bolcat en el projecte utilitzant els recursos i instal·lacions de què disposa ja l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, a Badalona.

I ho han fet per aprofundir en el coneixement sobre el nou virus SARS-CoV-2. La qüestió rellevant aquí són, però, les dues principals novetats que s’han introduït. D’una banda la investigació amb virus reals, obtinguts directament de pacients, que actuen de manera més autèntica que aquells (els que conformen encara una àmplia majoria) que són modificats amb l’objectiu d’evitar replicació. De l’altra, i un gran pas per a la ciència ètica, la infecció en aquest cas no s’injecta als animals, sinó a diminuts organoides, uns teixits en miniatura, de pocs mil·límetres, originats a partir de cèl·lules mare que han estat induïdes per poder representar, a escala reduïda, qualsevol òrgan del cos.

Recolzat a la serra de Marina, al Campus de Salut adscrit a l’Hospital Germans Trias i Pujol, edificat i posat en marxa el 1983 sobre els terrenys que ocupava des de 1714 la família Urrutia (o Ruti), compta des del mes de juliol de 2019 amb un centre adaptat i concebut per ser pioner en projectes ètics i alternatius de biomedicina: el Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge, estructurat i capacitat amb instal·lacions de nivell de contenció biològica 3, per possibilitar l’òptim treball amb malalties infeccioses reals.

El bagatge previ meritori, especialment amb el bacteri que indueix la tuberculosi, Mycobacterium tuberculosis, o amb el VIH, proporciona ja una base per al nou desenvolupament d’una ciència més fiable, basada en els models anomenats in vitro (cultius, com aquest, de laboratori), i in silico (representacions en 3 dimensions).

En aquesta ocasió, els organoides simularan teixits de pulmó i de cervell humà. Se’ls subministraran, primerament, fàrmacs potencialment efectius en el combat contra la SARS-CoV-2. Seran després infectats per virus provinents de pacients reals. I a través de diversos mètodes intel·ligents dins el camp de la Bioimatge, es monitorejaran les reaccions que derivin del procés.

L’objectiu final no és un altre que avançar en el coneixement del comportament del patogen per poder dur a terme actuacions més precises. I també, i sobretot, esgrimir conclusions molt més extrapolables que les proves amb ratolins. Conclusions de possibles productes que poguessin servir, en un futur a curt termini, de tractament, o potser més endavant, de vacuna.